L’Ara i El Punt Avui obren portada amb la restitució del major Trapero al capdavant del Cos de Mossos d’Esquadra, afer que en la premsa de Madrid només ha fet un foradet a la portada d’El País. Aquells dos diaris de Barcelona fa l’efecte que es treuen una mica l’espina. És una actitud continguda, però, lluny dels in your face típics de la premsa madrilenya, procliu a estirar els fets amb el fòrceps de la interpretació. El Periódico s’alegra molt de la fi de les restriccions imposades per la segona onada de la covid-19. La Vanguardia, més prudent i moderada, avisa que es mantindrà el toc de queda “per mesos”.
El diari dels Godó obre, però, amb un afer d’Estat, el tràmit inicial dels pressupostos generals, i diu que va endavant gràcies a Ciutadans i ERC. També podria dir que ha estat gràcies a Bildu i el PDeCAT, o a Más País i el PNB o una altra combinació dels partits que els han votat… En la tria ensenyen les cartes —aviam, que tampoc ningú s’estranyarà ara de les inclinacions de La Vanguardia.
Als diaris de Madrid —els d’avui, els de tots els dies, de fa mesos— segueix lliurant-se una batalla intensa de desgast, peculiar i desigual.
Un govern il·legítim
El trio de la benzina —El Mundo, l’ABC i La Razón— sempre retrata al govern central sobre el mateix fons. Són dos arguments —o relats, o narratives… Un: és un govern il·legítim perquè prové d’una moció de censura encesa per la sentència del cas Gürtel, que és una morcilla con un juez amigo, en paraules recents de la diputada del PP per Barcelona, Cayetana Álvarez de Toledo, algú que pensa. Dos: és un govern il·legítim perquè el PSOE ha volgut apuntalar-lo sobre una base parlamentària de comunistes, etarres i separatistes. Golpistas y filoterroristas, en paraules de la diputada. La anti-España.
Per això la portada d’El Mundo toca el botet al PSOE en recordar-li que, al partit, no agrada a tothom rebre els vots de Bildu per aprovar els pressupostos, malgrat que d’aprovar-los en depén la legislatura, com sap explicar El País. El diari progre prova de fer bona cara als esforços de Pedro Sánchez per sostenir la legislatura, encara que no sigui qui més els agrada. Però fa virtut de la necessitat perquè el camí postpandèmia ve molt carregat de revolts, sots i salts.
Per reblar el clau, El Mundo parla del “rastre de sang” que suposa el suport de Bildu als pressupostos, amb l’afany de presentar l’acostament de presos etarres com un pagament als abertzales pel suport. Rastre de sang, diuen, perquè equiparen negociar amb Bildu i aplaudir els assassinats d’ETA. Perquè Bildu és la continuació d’ETA per altres mitjans. Terrible. L’ABC no té tanta traça i excita la parròquia amb més barroeria i visceralitat, en retratatar Bildu com una colla d'aficionats ressentits, rancuniosos i venjatius en una tornada de partit de Copa.
Una idea tòxica amb el PP
Avui El Mundo perdona la vida a Cs i a Inés Arrimadas després d’uns quants dies d’aprietes, com en diuen a l’Argentina d’això que cau entre l’assetjament i el xantatge. Encara no s’ha despenjat del PSOE —ahir va votar el tràmit parlamentari dels pressupostos— però ja ha començat la maniobra per tornar a la cleda trifàsica amb el PP i Vox.
La Razón, en canvi, no perdona. Encara avui cargola Cs. El diari del Grupo Planeta sembla escandalitzat que Arrimadas encara parli amb Sánchez “malgrat l’órdago d’Otegi”. Bildu té cinc diputats a Madrid —entre els quals no hi ha Otegi, per cert—, però tot molt bé. Cinc diputats són prous per “tombar el règim”, com diu l’ABC. Quina força, aquests de Bildu. Quina poca cosa, el “règim”.
El discurs de la il·legitimitat de l’actual govern espanyol que fan els diaris està ben sincronitzat amb el Partido Popular —que el promou entre la judicatura, les forces i cossos de seguretat, les tertúlies i, sobretot, a les institucions europees, on comparen la coalició PSOE-Podemos amb els governs autoritaris de Polònia i Hongria.
El Mundo, l’ABC i La Razón, en comandita casual o no amb el PP, pretenen establir la noció tòxica que els socialistes i els seus aliats d’ara mai no poden guanyar el poder de forma legítima. Els ha ajudat la desgraciada proposta de reforma del Poder Judicial, que va servir perquè Brussel·les ensenyés targeta groga a Sánchez. En canvi, amb el pla del govern espanyol contra les fake news, la dreta espanyola només va enganyar la Comissió Europea 24 hores, fins que Johannes Bahrke, portaveu de CE, va sortir a dir que “no tenia cap raó per pensar que suposés un atac a la llibertat de premsa o la d’expressió”. La lluita continua ara amb els pressupostos.
