L’ABC és l’únic diari de Madrid i Barcelona que no du en portada la fotografia de Carles Puigdemont i Toni Comín al Parlament Europeu, que ahir els va acreditar com a diputats després d'una batalla legal memorable. El tabloide monàrquic no es rendeix i s’estima més burxar l’autoestima dels catalans amb les últimes xifres de l’Instituto Nacional de Estadística: el 2018, Catalunya tenia un PIB inferior en 2.100 milions d’euros al de Madrid. L’anterior i únic sorpasso és dels anys 2012-2013.
La desgràcia de l’ABC és que és incapaç d’explicar sense ferir qualsevol comparació que inclogui Catalunya. No ofèn qui vol, esclar, i atribuir el sorpasso a que la capital espanyola és “liberal i oberta” fa riure. No perquè no ho sigui, ni pel complex d’inferioritat que manifesta —alguns en diuen "cosmopaletisme"—, sinó perquè el PIB, últimament, té poc a veure amb ser “liberal i obert”, conceptes que no expliquen la trajectòria econòmica d’un país i, viceversa, el PIB no és una bona mesura del liberalisme ni de l’apertura d’un país. Pensa en la Xina, posem per cas.
Aquesta poesia amaga el fet que el pes de l’economia madrilenya té molt a veure amb empreses lligades als sectors regulats, allò que s’ha anomenat el capitalisme del BOE o de amiguetes, la “llotja del Bernabéu”, etcètera, per al que la proximitat al govern central és l’oxigen que respiren. Tampoc no fa cap referència al drenatge fiscal que Catalunya suporta i etcètera. Ni a que l’actual projecte espanyol, bastit en temps de l’aznarisme, consisteix a fer de Madrid un París espanyol a les costelles de l’Espanya buidada i d’una Catalunya desgraciada. Potser és aquest el significat xinès que aquell diari dona a “liberal i oberta”, cosa que no deixaria de ser molt xocant.
La causa del sorpasso, segons l’INE, és el conflicte polític, el procés. Potser sí. The Economist diu aquesta setmana, però, que, entre altres motius, a Espanya li convé tenir un govern que ataqui políticament el conflicte perquè l’economia catalana és massa important per entrar en pana. En aquest context, el provincianisme madrileny que s’alegra que la cosa econòmica vagi malament fora de Madrid no sembla un enfocament gaire madur.
Aquesta és la força de la fotografia de Puigdemont i Comín. No tant pels personatges, sinó per la imatge que presenta d’Espanya. Dos representants elegits democràticament —amb Oriol Junqueras, encara empresonat, van sumar dos milions de vots— han estat acreditats gràcies a una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que ha fet saltar pels aires tots els obstacles i embolics posats i promoguts justament per aquest Madrid “liberal i obert” del que l’ABC se’n vanta tant i que, a la vista d’aquesta foto i del relat que hi ha al darrere, potser no és tan liberal ni tan obert.
