Diu avui El Mundo que l’Audiència Nacional sap que “els CDR reportaven a Puigdemont” perquè així es desprèn de "l'anàlisi" de les converses telefòniques “dels CDR” entre ells mateixos. Al final de la nota de portada s’explica quina és la utilitat d’interpretar així les converses: “Els investigadors estudien quin és l’abast penal de la intervenció”. No cal suposar gaire res per veure que s’està fabricant un relat que permeti acusar el president a l’exili de terrorisme o similar i afegir-ho a l’euroordre. La nota ve signada pel senyor que va servir de vehicle a diverses intoxicacions —la dels comptes suïssos de Xavier Trias o Artur Mas, entre d'altres— amb denominació d’origen Comissari Villarejo.
Aquest “descobriment” ve després que, la setmana passada, una jutge de l’Audiència fes escorcollar el despatx de l’advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye. El lletrat va haver d’entregar el telèfon mòbil i la documentació que va semblar bé als agents judicials. Fa tota la pinta que tot plegat no té res a veure amb el fet que s’hagi presentat la tercera euroordre contra Carles Puigdemont. Esclar que no.
'El Alcázar' del constitucionalisme
De fa setmanes, el diari, en el seu paper d'El Alcázar del constitucionalisme, s’afanya per construir un retrat dels presos i exiliats independentistes i de l’independentisme com una màfia que ha deixat Catalunya pitjor que Egipte després de les deu plagues. Només avui, per triar un dia qualsevol, El Mundo publica —a la web ocupen la primera pantalla, una al costat de l’altra— les històries següents:
- Violencia en Cataluña. Batalla, vida y resurrección de 'El Fagi': el noble antidisturbios 'derribado' de una pedrada.
- Ante el Rey. Grandes empresarios: es "muy peligrosa" la imagen que da Cataluña.
- La ANC defiende que los disturbios “hacen visible” el conflicto catalán.
- Barcelona. Colau insta a quitar del centro la jefatura de policía, asediada por los CDR.
- Euroorden. La fiscalía belga pedirá entregar a Puigdemont por sedición y malversación.
- Vivir bajo la ‘dictadura’ independentista. 24 horas con escolta. Vídeo. Catalanes en la diana.
- Cataluña. Así será la nueva estrategia del constitucionalismo: usar las mismas armas que utilizó Pujol.
L'efecte que fa és terrorífic. El diari manega el material amb molta mala bava. El cas del policia espanyol ferit greu encara no és clar. No es coneix tota la informació mèdica del cas. Ho explica aquest magnífic reportatge de l'Ara, que està a anys llum de la cosa sensacional publicada pel diari madrileny. "Les teories conspiratives s’han vist reforçades per l’hermetisme sobre el cas, amb unes mesures de seguretat molt grans al voltant del ferit —amb policies de paisà custodiant l’UCI— i amb un control absolut dels metges que tenen accés tant al ferit com als informes mèdics", s'hi llegeix.
Pel que fa als “grans empresaris”, El Mundo retalla la frase que el president de l’Institut de l’Empresa Familiar (IEF), Francisco Riberas, va dir al congrés de l’entitat a Múrcia, ahir. És aquesta: No quiero olvidar las dificultades del país donde llevamos ya varios años con gobiernos en funciones o inestables y destacar también la difícil situación que atraviesa Cataluña. El País, que hi tenia un periodista, ho titula així: La empresa familiar encuentra en la falta de gobernabilidad un obstáculo al crecimiento económico. El subtítol ho precisa més: Los empresarios advierten de que "es peligroso proyectar la imagen" de inestabilidad por los gobiernos en funciones y la situación en Cataluña. En fi. Tu mateix.
L’escorta 24 hores al dia és una vella rondalla que va popularitzar Inés Arrimadas —que apareix al reportatge— ara fa tres anys, en insinuar que s'acompanyava d'escorta perquè estava amenaçada a Catalunya, porque ya sabemos lo que pasa en Cataluña. En realitat l'escorta anava amb el seu càrrec de cap de l'oposició, el mateix motiu pel que té escorta el president del Tribunal Superior o els consellers. Passa el mateix amb el diputat de Vox, Ignacio Garriga, o amb l’exdelegada del govern espanyol, Llanos de Luna, els altres dos protagonistes de la peça, descrits com a “polítics amenaçats pel separatisme”. L’autor de la cosa és el mateix perla que es va inventar que a casa del Pep Guardiola li deien José o el conte dels professors que humiliaven als fills de guàrdies civils.
Com va passar amb altres invents o manipulacions, els matinals de les teles i ràdios en faran safareig fins a morir —amb el benemèrit afany que resplendeixin la veritat i la justícia, esclar.
És com els jocs on has de connectar els punts amb una línia de llapis perquè t’aparegui el dibuix d’una figura. Al passatemps original has d’encertar l’ordre en què lligues els punts per desvelar la figura amagada. En aquest cas, sigui quina sigui la manera que connectis els titulars, el dibuix sempre és el mateix: una Catalunya podrida per l’independentisme, bla, bla, bla. O no. Potser si els punts els uneixes tu, et surten els plànols de les clavegueres de l’Estat.
