Els diaris que van donar per feta la legislatura de Rajoy quan es van aprovar els pressupostos hauran de menjar-se les portades de només fa una setmana. Amb patates o amb l’acompanyament que vulguin. Són les portades on, de cua de l’aprovació dels pressupostos per obra i gràcia del PNB, van regalar a Rajoy tota la legislatura, fins al 2020. Aquest dimecres, per obra i gràcia del mateix PNB, la legislatura s'ha acabat.
Entre tots, La Vanguardia s’emporta la medalla d’or, perquè dels tres titulars que dedica a l’aprovació dels pressupostos no n’encerta ni un:
Demà podrien fer gairebé el mateix titular canviant facilita per impide. És veritat que els diaris d'avui emboliquen el peix de demà. És veritat que després de la guerra tots som generals. De la guerra o de la sentència pel cas Gürtel, per a ser més precisos. Però també ho és que no calia anar més enllà dels fets amb futurologies i pronòstics que aquest dijous el Congrés s’ha encarregat de desguitarrar.
No està sol el diari barcelonès. Altres, amb més o menys gosadia, van anar pel mateix camí. Són portades com un sospir d'alleujament, fa l'efecte:
El País, el més exacte en el titular de portada, tampoc no va resistir la temptació a l’editorial. Mentre el titular de primera diu “El PNB salva a Rajoy els seus pressupostos malgrat la vigència del 155”, a l’editorial (El precio del pacto) diu: “Amb l'aprovació dels pressupostos [...], el govern aconsegueix l'objectiu que s'havia proposat de garantir-se un horitzó d'estabilitat que li permeti aguantar la legislatura fins a la seva eventual esgotament el 2020 ja que, en el pitjor dels casos, Rajoy podria prorrogar aquests Pressupostos fins la propera cita electoral”. Es coneix que el pitjor dels casos d'El País no era el pitjor.
La gràcia de les portades de paper és que només se’n fa una (o dues) cada dia, i això permet veure, negre sobre blanc, el pensament dels qui les editen. En donar per fet que l’aprovació dels pressupostos facilitaria a Rajoy y al PP esgotar la legislatura, aquests diaris van especular més enllà del que permetia la realitat. O potser es van deixar anar i se'ls hi van veure les seves preferències.