Joan Carles I va rebre d’amagat 1,7 milions d’euros del sultà de Bahrain i els va ingressar al banc suís Mirabaud a nom de la Fundación Lucum, amb seu a Panamà. El principal beneficiari de la fundació és el mateix rei emèrit, encara que quan va cobrar aquests diners no era emèrit, sinó el cap d’Estat de l’Estat espanyol. Cal sumar aquests 1,7 als 100 milions de dòlars entregats per la casa reial de l’Aràbia Saudita amb la mateixa destinació, dels que 65 milions (d’euros) van anar a petar a un altre compte a nom de Corinna Larsen, “l’amiga especial”. Aquestes dades provenen de la investigació que un fiscal suís segueix contra la fundació per blanqueig de capitals en relació al pagament de comissions a empreses espanyoles per l'AVE entre Medina i la Meca.
Això, i més coses, se sap perquè ho va publicar ahir El País.
Apareix el tema a les portades dels diaris impresos? No. El País hi dedica una promoció petita a sota de la capçalera. No podria no fer-ho: l’exclusiva era seva. La resta de portades res, zero.
Els diaris tenen excusa, esclar. Ahir, el govern espanyol va anunciar que la patacada econòmica de la covid-19 afaitarà més de nou punts del PIB i destruirà dos milions de llocs de treball; el deute públic s’enfilarà al 115% del PIB i Espanya trigarà dos anys a recuperar-se’n. Es pot entendre que aquesta catàstrofe ocupi els títols principals. Val a dir que és complicat d’entendre per què no n’hi dediquen algun de secundari a les aventures financeres de l'excap de l’Estat.
Potser han pensat que ningú se sorprendria d’uns fets com aquests o que són coses d’una altra època i, per tant, no mereixen presència en primera pàgina.
És tot estrany, però. El govern espanyol va convocar la premsa ahir al matí, festiu pel Dia del Treball i divendres de pont, per anunciar l’estimació de danys econòmics de la pandèmia i els informes sobre la cosa que s’han enviat a Brussel·les. El BCE i altres institucions —la Generalitat i un grapat de bancs, entre d’altres— havien informat dels seus resultats i pronòstics el dia abans.
Fa tot l’efecte d’una anomalia si coneixes els costums de la cort madrilenya —els divendres a la tarda, després de la roda de premsa del Consell de Ministres no hi queda ni una ànima: alguns bromistes en diuen semana caribeña. Una convocatòria desacostumada, vaja. O no, perquè quan va saltar el cas dels 100 milions, també competia amb l’esclat de la pandèmia, vés per on.
La sort —per alguns la desgràcia— és que la investigació sobre la Fundación Lucum està en mans de la justícia suïssa, que no la deixarà córrer com ha fet el Congrés dels Diputats dos cops. Tard o d’hora, les portades n’hauran de dir alguna cosa.
