Les portades d’avui són un informe clínic de l’estat de salut de la política a Espanya. Pel que s’ha vist fins ara, els partits constitucionalistes han volgut prescindir dels mecanismes per posar-se d’acord des del dia següent de les eleccions. O bé perquè les condicions que es posen són impossibles —com les que, cames ajudeu-me, ha plantejat ahir Ciutadans al PSOE— o perquè no s’accepten propostes possibles un dia i al següent se’n rebutgen unes altres de diferents i així tot. A mesura que els partits es negaven les opcions a fer una majoria de govern i es tancaven sistemàticament a transaccionar, s’ha fet impossible altra cosa que repetir les eleccions generals, tot traslladant als ciutadans allò que els partits han estat incapaços de resoldre.
La cursa dels partits per fabricar un relat que culpabilitzi els rivals ha guanyat a l’esforç per pactar. És el que mostren els diaris a les seves primeres pàgines. Uns s’apunten a la perplexitat, com La Razón, que anomena “pirueta” l'actuació d’Albert Rivera, assetjat pels mals pronòstics de les enquestes. La foto és ben eloqüent. Aquest diari ja fa dies que pinta al líder de Cs com un polític voluble i capriciós. El Periódico en diu “cop d’efecte” i l'Ara, "gir in extremis".
Altres encara hi veuen alguna possibilitat o, senzillament, s’ho agafen a benefici d’inventari. El País i El Punt Avui ho deixen en un neutral “maniobres”. La Vanguardia manté un bri d’esperança i encara espera que Sánchez se’n surti en el temps de descompte. En canvi, El Mundo i l’ABC fan veure que es prenen seriosament a Rivera, però se’ls hi veu el llautó: Rivera ha de passar per home rigorós i patriota perquè així els dos diaris poden acusar Pedro Sánchez d'obtús en negar-se a acceptar una “proposta d’Estat” (n’hi ha alguna que no ho sigui quan es tracta de fer govern?). Pot ser per mala voluntat o tal vegada per incompetència. Segurament és tot alhora.
De la nova ensopegada de la justícia espanyola als tribunals europeus a propòsit de Valtònyc, ni paraula —fora d'El Punt Avui. Seria un complement ben galdós a la incapacitat dels partits.
