El Tribunal Suprem va ordenar ahir al govern espanyol que cada 15 dies li expliqui quines mesures adopta i com les executa per procurar que el personal de tots els centres sanitaris públics i privats disposi dels equips de protecció.
Què farà el Suprem amb aquesta informació? Imposar al govern espanyol tals o quals determinis (“aquestes bates no, aquestes mascaretes sí”)? Convocar una roda de premsa quinzenal per explicar si el govern ho fa bé o malament? Enviar un jutge a moderar la tasca de la Comissió Tècnica de la pandèmia? Enviar un togat a les rodes de premsa de l’aital comissió? Fer anar la policia judicial o un secretari judicial a aixecar acta de les sessions del Consell de Ministres o de la comissió executiva del Ministeri de Sanitat? Acomiadar el ministre de Sanitat o als seus col·laboradors si li sembla que no fan bé la seva feina? Despatxar el president del govern si acumula una xifra N d’incompliments perquè la responsabilitat in vigilando, bla, bla, bla?
Si no ha de fer res de tot això, quin sentit té la resolució? Quina eficàcia? El Suprem justifica aquest control de l’Executiu perquè li cal “preservar el dret fonamental a la integritat física i el dret a la salut dels professionals sanitaris” i dels malalts (article 43 de la Constitució). Ves per on. No hauria d’actuar de la mateixa manera, doncs, per protegir els drets constitucionals a un “habitatge digne i adequat” (article 47), a “un medi ambient adequat” (45) o a “l’accés a la cultura” (44), per dir alguns que mereixerien la intervenció judicial dels ministeris respectius?
Posats a fer així les coses i a substituir l’Executiu i el Legislatiu, per què cal fer eleccions, mantenir la competència entre partits, la separació de poders, l’existència de l’oposició i etcètera? Que de governar i fer política se n’encarreguin directament els magistrats del Suprem i santes pasqües. Esclar que d’això no se’n podria dir democràcia però, mira, potser amb el temps i unes quantes multes…
Perquè de multes sí que en posen. Per infringir el confinament (el que sigui que vulgui dir això), tot aplicant la llei mordassa, des del 14 de març fins diumenge passat, es van imposar prop de 650.000 multes. Les policies locals, 250.750; la Guàrdia Civil, 169.940; la policia espanyola, 156.813; els Mossos, 48.254, i l'Ertzaintza, 7.705. Això amb l’impuls del Ministeri de l’Interior, el titular del qual és… un jutge. Tot plegat potser encara no suma prou per establir un patró de conducta però fa pensar una mica.
També fa pinta que no s’acaba aquí. Ahir, la Cadena SER va publicar un correu electrònic, remès el 15 d’abril, en què el comandament de la Guàrdia Civil insta les comandàncies a “identificar, estudiar i fer seguiment” de “notícies falses i fake news susceptibles de provocar estrès social i desafecció a institucions de Govern”, en relació amb la covid-19. L'objectiu del cos armat era elaborar un informe monogràfic “amb la finalitat de tractar-ho en properes reunions amb el titular del departament ministerial”. El titular en qüestió és el mateix jutge d’abans.
Només un diari alerta en portada d’aquest estat de coses: El Punt Avui. Ho toca també La Razón, per aplaudir. La resta dediquen titulars a anècdotes com els comptes de Facebook que afavoreixen el govern, als pronòstics negríssims del Banc d’Espanya, al preu del petroli o al fiasco dels Nous Pactes de la Moncloa, que són afers menys anecdòtics però és material vell o d’una transcendència relativa.
Es fa estrany, aquest silenci. Esclar, cada diari té la sensibilitat que té. Potser ahir els diaris impresos van tenir un mal dia. Potser ja els va bé així. Potser reaccionen avui. En qualsevol cas, esperem que els següents a ser controlats pels jutges no siguin ells, i que no els obliguin a explicar cada quinze dies què fan per preservar el dret constitucional “a expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions mitjançant la paraula, l'escriptura o qualsevol altre mitjà de reproducció” (article 20).
