El veredicte de les portades dels diaris —dels que avui no fan vaga— és unànime: el president Torra s’ha quedat sol. Llàstima que l’Ara i El Punt Avui no surtin al quiosc, perquè la mostra queda coixa sense les sensibilitats sobiranistes que representen. Significativament, els aldarulls en protesta per la sentència del l’1-O —les barricades, les garrotades, les trifulgues— queden fora de la majoria de portades. Els diaris han olorat la sang del Govern ferit i no estan per romanços. És qüestió d’hores que comencin a demanar eleccions.
El Periódico, d’arrel popular i més bel·ligerant amb el president i el Govern, fa servir un llenguatge més directe i abrasiu (“Govern fracturat”, “[president] aïllat”, etcètera). Ara, la seva fotografia de portada és magnífica: ella sola justifica el contingut i to de la lletra de la portada. Llàstima que l’hagin editat amb tan poc aire. Torra cerca el contacte dels consellers del seu banc i no el troba: Aragonès gira la cara, Budó té la mirada perduda i Buch consulta el mòbil. Un retrat gairebé perfecte del moment. La Vanguardia, més cortès i més agafada als fets concrets, fila més prim però no li manca contundència per a dir el mateix.
Entre els diaris de Madrid fa bo comparar com escriuen la portada El País i l’ABC. Diuen el mateix (Torra es queda sol), però el diari progre ho fa jugant la pilota i el tabloide monàrquic amb una entrada al turmell amb les dues cames. No calia. Si tens un afer tan potent com l’horabaixa d’un president i d’un Govern potser no cal presentar-ho amb tantes salses, no sigui que el sabor del contorno, com en diuen els italians de l’acompanyament, disgusti la matèria principal del plat. Llàstima. A l’ABC sempre li poden les seves dèries i manies.
Brexit i Catalunya
L’altre gran afer de les portades és l’acord a què han arribat el govern britànic i la comissió de la Unió Europea sobre el Brexit. En síntesi: Irlanda del Nord quedarà unificada (fiscalment i duanera) amb la República d’Irlanda (oficialment, la UE) si la Cambra dels Comuns aprova dissabte el nou acord de separació. Mantenir aquest estatus a partir del 2022 dependrà només del parlament d’Irlanda del Nord per majoria simple. Això resol el principal obstacle de l’acord: evitar una frontera dura dins l’illa, tal com es va pactar als acords de Divendres Sant del 1998 que van segellar la fi del conflicte.
El Mundo s’adona de les implicacions d’aquest acord pel conflicte amb Catalunya i obre la seva primera pàgina, alarmat que ni a la UE ni a Gran Bretanya els grinyoli que Irlanda del Nord quedi, de fet, sota sobirania de la UE, és a dir, un canvi de fronteres encobert, ni que sigui provisional i sotmès a revàlida posterior. Si funciona i el parlament nord-irlandès no el revoca, la reunificació política de l’illa és qüestió de temps, poc o molt. Tot dependrà de la composició de la cambra nord-irlandesa al 2022, que bé pot ser republicana i no unionista. Ara mateix, onze dels 18 diputats són unionistes i set, republicans. Europa pot ser molt pragmàtica quan vol.
