Mai estan contents amb res i tot s’ho miren per l’ull esquerre. La tuna mediàtica madrilenya es va estar ahir tot el dia agafant-se el cap amb les mans, escandalitzada, perquè Quim Torra, el president de la Generalitat, rebia el president espanyol, Pedro Sánchez, amb els màxims honors al Palau. “Com un cap d'Estat estranger”, deien, ofesos, els diaris. Aquest era el to de les webs ahir al migdia i a la tarda. Avui, a les portades de paper, en canvi, s’ho han repensat i tornen a l’estil habitual de menysprear tot allò que no els agrada. La trobada és reduïda a una maniobra de “blanqueig” o de “rehabilitació” de Torra afavorida per Sánchez.
El Mundo, l’ABC i La Razón van tan sincronitzats que no només coincideixen en el concepte sinó fins i tot en les paraules que l’expressen al titular. Fa l’efecte que es van copiar la portada o van fer un sol consell de redacció per posar-se d’acord en el mateix relat —o cridòria—, si vols. Inclús sembla que van decidir tots plegats fer desaparèixer de la portada les millors fotos de l’acte: la dels dos presidents sota la pancarta del balcó de Palau, i la de Sánchez i Torra passant revista a la guàrdia d’honor dels Mossos —jaqueta, barret de copa, guants i espardenyes— que presentava armes (també se les ha estalviat La Vanguardia, ja ens coneixem).
Sort que la reunió va quedar en una trobada de contingut més aviat gasós, perquè és inimaginable l’enrenou que haurien mogut si hagués tingut alguna substància.
Fan riure. Estan tan atrapats pel seu marc mental policiacojudicial que ni s’han adonat que Sánchez ha fet un bon paper —generar “bon rotllo” i no regalar res, com explica aquí en Jordi Barbeta— i el podien haver pintat com l’Espanya camisa blanca de mi esperanza que s’acosta amb la mà estesa, alhora que deixaven Torra com algú obsedit a proposar impossibles, que és una manera d’impedir la conversa i l’acord, etcètera.
Amb més traça, això és el que procura fer El País a la seva primera pàgina, foto de la formació dels Mossos inclosa. La caverna en tenia prou explicant els fets nets i polits per capgirar un dels pilars del relat indepe. Però què els expliques, a ells, addictes a aquesta droga del periodisme de caserna, comissaria i jutjat, fet de brams i esgarips?
Almenys la indignació patriòtica i constitucional ha servit perquè no carreguessin la mà contra el nou règim penitenciari dels Jordis —la veritable notícia del dia.
La premsa de Barcelona desplega la cimera amb sobrietat i un punt d’alegria, uns metres ençà dels tradicionals festeigs a “l’amo bo” que nos lleva de excursión. És un pas endavant. Fora d’El Punt Avui, esclar, que titula sorneguerament amb un “Continuarà…” evocador dels fulletons inacabables del segle XIX. Tot un presagi.
