Per poc que sàpigues fer una cerca a Google t’adonaràs que els anomenats top-jobs de la Unió Europea, els càrrecs més preuats, no han anat a parar a polítics de, diguem-ne, categoria. Fora de Christine Lagarde, que era directora general del Fons Monetari Internacional (FMI) abans no la designessin al capdavant del Banc Central Europeu (BCE), els altres tres noms són polítics més aviat en descens.
Charles Michel, primer ministre de Bèlgica en funcions, va ser el primer polític europeu de relleu en condemnar la repressió de l’1-O, però va perdre sis dels vint escons a les últimes eleccions federals del passat maig. Ursula Von Der Leyen, la nova presidenta de la comissió, era la successora original d’Angela Merkel, però la van acusar de plagiar la seva tesi doctoral i, bé, la resta és fàcil d’imaginar. A Josep Borrell, el nou “ministre” d’exteriors de la UE, no cal presentar-lo. Dues conservadores —francesa i alemanya—, un liberal való i un socialista espanyol. D’entrada, no sona al “govern dels millors”. Atenció, però, que de més verdes en maduren.
Cap dels diaris no ha titulat la portada per aquest migrat resultat de la marató negociadora dels caps de govern de la UE a Brussel·les. Al contrari, cada diari porta l’aigua al seu molí i destaca allò que més li convé en clau local. Borrell ha aconseguit enfilar-se als titulars de La Vanguardia, El Periódico, l’Ara i La Razón, que venen la seva candidatura com si es tractés de l’última cocacola del desert, encara que l’anomenat oficialment Alt Representant és el càrrec de menys relleu entre els cinc que compten. L’ABC i El Mundo proven de fer una interpretació més europea… amb afany de menystenir Sánchez. El País s’ho llegeix tot en clau dels estats, malgrat el titular —fixa’t en els subtítols.
Això és Europa tal com es veu des d’aquestes portades de paper: un aplec d’interessos estatals (o “nacionals”, digue-li com vulguis) que subhasten els càrrecs entre ells com en una mercat ramader, sigui dit amb respecte. Les portades d’avui fan l’efecte dels pòsters dels concursos regionals de bellesa. Ha guanyat el/la del meu poble! És exactament així com ens expliquen la cosa europea, amb la barretina encaixada fins al coll. Quina contradicció.
