Un dia més de fet diferencial a les portades. Els diaris de Barcelona es deixen anar amb el tema "La fi de la Covid s’acosta", cada diari al seu aire. La Vanguardia i El Periódico obren portada molt formalets amb l’anunci del pla de vacunació únic que organitzarà i executarà el govern espanyol —la vacuna tampoc no entén de territoris—, mentre que El Punt Avui i l’Ara deixen l’espai principal al pla de desescalada del Govern com volent pressionar perquè s’ampliï el seu abast i s’escurcin els terminis.
Són portades tocades d’optimisme, encara que optimisme (o pessimisme) i periodisme només rimen i prou. Sempre són un risc. Es nota que els caps dels diaris barcelonins n’estan de la pandèmia fins al capdamunt i encara més de la vida anormal a què ens obliga. Una mica com tothom.
El País, avui, sembla un diari de Barcelona. Els dos temes principals són com els de La Vanguardia, de fet (o a l’inrevés, és igual). Això passa sovint i calia dir-ho aquí. Però la resta de col·legues de Madrid van tots a l’una i s’afegeixen, com un manifestant més, a la protesta automobilística que ahir va promoure l’escola concertada, que surt malparada de la Lomloe, acrònim de la nova llei d’educació, també coneguda com a llei Celáa pel nom de la ministra del ram. A la mani s’hi va afegir molt ostensiblement el lideratge del PP, que torna a aplicar el vell manual dels anys en qué Rodríguez Zapatero era president del govern espanyol: aplegar al carrer als ofesos per les lleis i per qualsevol activitat de l’executiu central.
Ja et pots anar cordant el cinturó perquè les portades d’El Mundo, l’ABC i La Razón es transformaran en un militant més del PP, un de molt enardit i empipat, si més no fins que s’aprovin els pressupostos generals de l’Estat. Si és que s’aproven.