Hi ha com un dring alegre a les portades dels diaris —com dir-ne? normals?— que poden caracteritzar-se com els que no estan en alerta permanent perquè la pàtria és a punt de morir o perquè els enemics de la nació organitzen una conxorxa més per a fer-la desaparèixer. Les portades normals obren amb una claror d’esperança, amb la informació que el govern espanyol té embastat el pla de vacunació contra la Covid-19. La previsió és que les autonomies no hi facin gaire res i que tornem a la matraca del lo vencemos unidos, etcétera. Bé. És important saber, però, que algú ja pensa en com ens vacunaran, qui va primer i qui ve després i tota la pesca.
El Govern també s’ha afegit a la cosa i ha posat en marxa tot d’iniciatives: cribratges massius, mobilització de les farmàcies com a centres de test, més rastrejadors de contagiats i dels seus contactes… Les xifres que serveixen per mesurar l’avenç o retrocés de a pandèmia són favorables i hi ha un pla de desescalada molt apamat —l’han anomenat d’una altra manera però és de desescalada, ja ens entenem. Tot plegat dóna seguretat. Si més no, una mica de calma.
Fins aquí, les portades, diguem-ne, normals. Als anormals, que són els de sempre, això de les vacunes no els convé perquè, en la seva obtusa mentalitat partidista, suposa un èxit pel govern socialcomunista i les autonomies que no els volen reconèixer ni atribuir-los-hi. Pobra gent, tot el dia a la patidora. Quin drama. Llavors avui anuncien ja els afers amb que volen inquietar al govern espanyol i als lectors, gent soferta, de cara a la setmana vinent.
Els drames d’Espanya
Els drames que amenacen la supervivència d’Espanya, són, de moment, els migrants que arriben de l’Àfrica subsahariana a les Canàries, i la nova llei educativa, que no declara llengua vehicular a cap de les llengües que es parlen a Espanya.
Pel que fa a la migració, els diaris de la dreta madrilenya fan el tipus d’informació lepenista que fomenta la xenofòbia i precedeix al racisme. El País, en canvi, amb un parell, ha enviat (o hi té) algú al principal centre emissor d’aquests migrants, al Senegal. Així pots saber per què hi ha joves que hi posen el coll en travessar l’Atlàntic en una barcota miserable. Fins i tot hi pots empatitzar. No cal amagar que al govern espanyol aquesta onada migratòria l’ha agafat amb els pixats al ventre —estaven avisats des del febrer i no han fet gaire res. Però del tema se’n farà un arma per perjudicar l’executiu de Pedro Sánchez.
Passarà una cosa semblant amb la llei Celáa, la vuitena llei educativa de la democràcia que s’aprova contra l’oposició (ara li ha tocat patir al PP) i contra la meitat del món educatiu (per variar, li ha tornat a tocar el rebre a l’escola concertada). La dreta, però, n’ha fet un arma perquè l’espanyol (ni cap altra llengua) no s’estableix com a llengua vehicular de l’ensenyament. Això es ven com que el PSOE ha cedit al xantatge separatista, etarra i comunista, que l’espanyol entra en risc de desaparició, etcètera. És una manera de dir sense dir que la culpa és dels catalans. Ja se sap que fabricar un enemic extern amb gent que et cau malament és un remei fàcil a la manca d’idees i de tremp polític. Sort que som al 2020 i no al 1920.
Tingues present a l’Ernest Lluch. Avui fa 20 anys exactes que ETA el va assassinar. Va ser i fer moltes coses, però val la pena recordar-lo com un dels que han fet possible el magnífic sistema sanitari públic que fa tant de goig en aquests temps de pandèmia.
