L’optimisme, la tossuderia o el tacticisme de no donar mai un acord per impossible és un dels enfocaments del postprocés que fa La Vanguardia des de gairebé sempre, alhora que de tant en tant deixa anar una clatellada eslovena als presidents Torra i Puigdemont, com si així afeblís la seva influència i la seva posició forta de vetar els pressupostos de Pedro Sánchez. Avui se sap que els presidents s’han endut l’agua al seu molí: els vots dels dos partits independentistes catalans al Congrés tenen el mateix signe: sense gestos reals no hi ha pressupostos, com ho expliquen Nicolas Tomàs per aquí i el director per allà.
La Vanguardia, però, segueix tossudament alçada i no tanca la partida —raonablement, perquè no diguis blat… i la política, aquests dies, fa més giragonses que una novel·la negra escandinava. Els titulars diuen sense dir que encara hi ha cartes per jugar. “L’independentisme s’allunya dels pressupostos”, contra els verbs més intensos i terminals d’El Punt Avui (“collar”), de l’Ara (“vetar”) i d’El Periódico (“cargolar”) —malgrat que aquest últim encara dona alguna sortida. Són temps de verbs contundents a les portades, però el diari dels Godó manté l’actitud tercerista del “bastir ponts” ("presenten esmena… però la poden retirar", diu un subtítol), malgrat els presos, els exiliats i la repressió. Potser sí que hi ha partit o potser només són les ganes, una il·lusió, el bíblic ble fumejant que encara pot tornar a cremar ("La Moncloa no llença la tovallola").
Les portades de Madrid s’ho agafen amb més mala sang. Segons El Mundo, els indepes volen obtenir favors pels presos de l’1-O. Per a La Razón, posen la legislatura al caire de la fallida. L’ABC, que persegueix Sánchez per terra, mar i portades, ha triat el que més mal pot fer al president del govern espanyol. Fins ara, els diaris de la dreta donaven puntades a Sánchez el cul de Maduro, però avui les cartes veneçolanes no són bones, perquè la postura del govern espanyol va alineada amb la de la UE —com des de l’inici de la crisi al país caribeny (o andí, segons com t’ho miris).
El País exagera. Als que siguin prou veterans, el titular afalagador “Sánchez impulsa el suport a Guaidó de 20 països de la UE” els recordarà una de les lletres oficioses de l’himne espanyol, aquella de la Enciclopedia Álvarez: Fuiste de glorias florido pensil, / hoy reverdecen a un impulso juvenil. / Veinte naciones coronan tu sien. / ¡Arriba España! / Raza invicta es tu sostén.
