Astorat per com esbomben l'ABC i La Razón la manifestació d’ahir a Madrid en defensa del campo, etcètera? O de la portada de l’ABC de divendres dedicada als caçadors? Doncs benvingut a la campanya electoral. L’explicació de tot plegat era a El País, en un reportatge sobre els 99 escons que es repartiran a “l’Espanya buida”, les províncies de tres a cinc diputats. Fins ara se’ls partien entre el PSOE i el PP, però avui els nous partits els n’hi poden pispar uns quants. “A nosaltres ens mata Vox amb temes com els toros, la caça, les tradicions, amb això que ‘ja està bé que manin les dones’ o la immigració”, explica al diari madrileny “un històric del PP amb moltes campanyes a sobre”, que es queixa que aquests eren arguments que tenien per inservibles. Vox ha fet espases de les relles i marca l’agenda de la dreta espanyola, també la mediàtica.

No només de la dreta. Ahir, el PSOE bombardejava —literalment— les xarxes socials amb missatges com aquests:

A Barcelona, tota la premsa, fora d’El Periódico, posa en portada les bestieses sobre Catalunya i els andalusos del president de la Junta d’Andalusia. Juan Manuel Moreno Bonilla, que és com es diu l’home, se n’ha sortit a mitges en el paper, perquè només a l’Ara és la notícia que obre, i millor a la web, perquè La Vanguardia ho tenia ahir a la nit de primera informació, encara que a la portada impresa ho du petit, com El Punt Avui. A la premsa de Madrid no li han fet ni cas, segurament perquè per als seus lectors no és cap novetat. Com va dir aquella, porque sabemos lo que pasa en Catalunya.

Té gràcia. Moreno, segons El Mundo, és “el primer president català” d’Andalusia. Va néixer el 1970 a la Maternitat, al costat del Camp Nou. Va viure dos mesos a Esplugues de Llobregat. Els Moreno se’n van tornar a Màlaga, d’on venien, perquè sa mare “estava farta d'estar amb els catalans i va voler tornar-se’n”, explica “entre rialles” el seu oncle Juan al mateix diari.

Al reportatge, Moreno també diu: “Jo no em sento català però és evident que tinc una vinculació especial amb Barcelona i amb Catalunya i això fa que miri aquella terra amb moltíssim d’afecte”. Recorda que el seu pare li explicava “històries felices de Catalunya”, on va créixer professionalment, es va comprar una casa i hi van néixer el primer i el segon fill... “El meu pare s’hi va integrar bé, parlava català amb facilitat i era fàcil fins i tot sentir-li expressions en català a casa: ‘Tanca la porta’, ‘Porta una taronja’...”.

Els diaris de Barcelona sempre acaben de quatre grapes al mateix parany. De fet, hi cauen els catalans en general, perquè els agrada més caure bé que tenir raó i molt sovint confonen una cosa amb l’altra —diuen— potser perquè troben que s’han de fer perdonar ser com són o perquè els sap greu que es vegi com una diferència. Al pare de Moreno li va anar bé a Catalunya i no s’hi devia fer malament si va aprendre la llengua i tot, un senyal que sona a que s'hi volia quedar, com van fer centenars de milers dels seus paisans. En fi. Els catalans mai n’acaben d’aprendre. Aznar també parlava català en la intimitat... i ja ho veus.