Al final d’aquest dimecres, només dos afers podien ser notícia principal de portada: el discurs del rei Felip VI o l’acord sobre les condicions del Brèxit entre el Regne Unit i la Unió Europea. Sort que hi havia alternativa a les reials paraules. Si no, els diaris les haurien hagut de valorar i dir, inevitablement, que el Rei fuig d’estudi, amagant darrere la pandèmia la corrupció del seu pare, escapat a Abu Dhabi, i imprimir-ho en títols a tota plana que haurien deixat al monarca en situació ben galdosa —potser la mateixa en què ha quedat a causa del seu silenci. A més a més, els diaris de Barcelona havien de decidir la interpretació del discurs en una hora, hora i mitja a tot estirar, mentre que els diaris de Madrid —que no surten avui— tenen 24 hores més per elaborar un relat que doni algun sentit a les paraules de Felip VI. És un factor que pesa més del que sembla.
Així doncs, els diaris del Cap i Casal han triat xiular i mirar al sostre amb la corona espanyola i obren les portades amb l’acord europeu. Aviam, aquest fet ja és una valoració a la baixa de la intervenció televisada del Rei, que va parlar de tot excepte del que la gent volia saber, això és, de les aventures del seu pare com a comissionista i presumpte evasor fiscal, de les tres investigacions que té obertes a Espanya i la que li segueixen a a Suïssa i si això té alguna relació amb ell mateix, si és el model de negoci de la monarquia espanyola o què. Els diaris barcelonins —és normal— no tenien cap ganes d’obrir la portada amb un titular tipus “Felip VI: qui calla, atorga” o Nada sobre mi padre, com diu el mem bromista que corre per les xarxes socials a imitació del títol i del cartell de la pel·lícula de Pedro Almodóvar.
L’Ara, per exemple, ha decidit ni esmentar-ho en portada. Tu imagina’t que les portades dels altres tres, La Vanguardia, El Periódico i El Punt Avui, s’obren a tota castanya amb els mateixos titulars petitets i amagats que dediquen al discurs del Rei. Una bomba. Aviam demà, diada de Sant Esteve, com les gasta la premsa de Madrid —no et facis il·lusions.
