Es fa difícil llegir les portades d’aquest dissabte, amb tot de notícies tristes, funestes. El “cas Koldo”, un afer de suborns per adjudicar compres de mascaretes durant la pandèmia, esquitxa de valent a l’exministre socialista José Luis Ábalos, segons tots els diaris, que han tingut accés a les investigacions de la cosa. A Espanya, tot just surts d’un escàndol de corrupció i ja entres en un altre de nou. No és aquesta l’única notícia dura de llegir. Els nou morts en l’incendi d’un gran edifici de València acompanyen malament al “cas Koldo” i fan pensar en la dita tradicional: el mort, al sot, i el viu, al rebost. Per rematar la feina, arriben pèssimes notícies de la guerra d’Ucraïna, on l’exèrcit invasor rus ha recuperat la iniciativa i les forces armades ucraïneses resisteixen aquí caic, allí m’aixeco, cansades, amb grans dificultats per mantenir els subministraments i la força de combat i la sensació d'abandonament de les democràcies occidentals.
L’ABC i El País proven de donar a la tragèdia de València un to més humà amb una magnífica combinació de fotografia i títol. A la imatge del tabloide monàrquic s’hi veu un bomber que treballa de genolls en un dels pisos cremats. El títol diu: “El dolor d’un bomber: ‘No va poder salvar-los’”. El diari progre publica una fotografia on apareixen dos bombers sobre una escala que fan feina en un balcó. El pla és més obert i deixa veure l’escala de la devastació. El títol, menys emocionant, però igualment colpidor: “Nou morts pel foc, centenars de veïns sense res”. La Razón queda entremig d’aquests dos diaris i afegeix que entre els morts hi ha un bebè de quinze dies, una nota ben trista.
La resta de diaris ho expliquen en un to més de retret, més administratiu. L’Ara destaca les condicions que van afavorir la propagació de les flames. El Mundo se’n fot de la propaganda de la immobiliària (“edifici d’avantguarda”), com si fer acudits amb mala llet per encendre ara el foc de l’opinió pública fos alguna manera d’explicar la tragèdia. És el seu estil: tirar sal a la ferida i fer rabiar la gent. El Periódico parla de “façana trampa” i La Vanguardia de “sospites sobre la qualitat de l’edifici”, sense adonar-se —o sí— que aquest títol serà llegit com una condemna sobre la construcció del bloc de pisos. Aquest dissabte és mal dia per llegir els diaris. També ve al cap Notícia de Jornal (Notícia al diari), la cançó de Chico Buarque i Maria Bethânia que conté aquell vers tan cert: A dor da gente não sai no jornal, el dolor de la gent no surt al diari.
