Hi ha herois que porten capa i d'altres que no, que van vestits com un mortal més (bé, en aquest cas segurament no com un més, que els seus vestits tenen pinta de ser cars). Això és el que segurament pensa aquest dilluns el líder de Vox, Santiago Abascal, si fa una repassada a les portades amb què comença la setmana. El dirigent d'extrema dreta es posarà les mans al cap quan tingui entre les seves mans la portada d'El Mundo, que els fa baixar a les enquestes després de quatre mesos de bons resultats, però respirarà tranquil si agafa l'ABC, que ha contactat amb el que es convertirà, si no ho era ja, en l'heroi de Vox. Segons El Mundo, “l'efecte Trump fa caure Vox després de quatre mesos de pujada”. “No hi ha cap onada que pugi eternament”, indica el diari que recorda que l'onada de Vox ja feia molt que “agafava alçada” però que ara perdria dos escons respecte a la darrera enquesta realitzada per Sigma Dos per a aquest diari. “Els 40 seients que obtindria Vox al Congrés són set més dels que ocupa actualment, però la frenada —és l'únic partit que perd escons en comparació amb el sondeig anterior— posa de manifest que els passos d'Abascal l'últim mes no l'han beneficiat electoralment”. El diari atribueix aquesta pèrdua al suport dels d'Abascal al president nord-americà, i és que el dirigent de Vox acaba de tornar de Washington, on ha participat en una cimera trumpista al costat d'altres dirigents polítics. D'altra banda, el PP seguiria els seus bons resultats a les enquestes i aconseguiria 148 diputats, 11 més que els que té actualment, el PSOE en tindria 118, 3 menys que els que té. La suma de PP i Vox superaria la majoria absoluta de 176 diputats, i és que junts arribarien als 188 escons.
D'altra banda, si es dona un cop d'ull a un altre dels diaris conservadors, els de Vox trobaran confort entre les paraules de qui s'acaba de convertir en el seu heroi particular: l'expresident del govern espanyol José María Aznar. El popular ha assegurat en una entrevista a l'ABC que “Europa no guanyarà res amb una política sense o en contra dels EUA”, i és que considera que després del retorn de Donald Trump a la Casa Blanca Europa ha de reflexionar, “per què els darrers 15 o 20 anys han estat un fracàs polític, econòmic i estratègic, i com redefineix i reorienta aquesta situació”. En el cas d'Espanya, Aznar ha considerat que el seu paper “no és cap” i que això també és conseqüència “de la situació política interna al país”, a més que abandera una política anti-nord-americana i que no compta amb influència real a Europa. Queda clar que Aznar tanca files amb Vox i està més que content amb el fet que aquest partit s'intenti acostar al dirigent nord-americà. Segons Aznar, el pacte polític amb l'administració nord-americana cal reafirmar-lo en termes de valors i el pacte econòmic cal continuar defensant-lo, encara que en l'actualitat no es faci “pel tema dels aranzels i de l'absolutament innecessària guerra comercial”. D'altra banda, l'ABC ha tingut accés a una iniciativa del PP al Senat, que tirarà endavant gràcies a la seva majoria absoluta i que permetrà que el president del govern espanyol hagi de respondre “preguntes en el Ple de la Cambra almenys una vegada al mes durant els períodes ordinaris de sessions, tret que motius justificats, notificats a la Cambra, li ho impedeixin”. Segons el diari, Sánchez “fuig del control d'aquesta Cambra de manera reiterada”.
Finalment, El País, en clau internacional, explica que “Espanya participarà en la missió europea a Ucraïna si obté garanties”. Sánchez ha reiterat les darreres setmanes el seu suport ferm a Ucraïna i dijous passat deia des de Brussel·les que “Espanya, lògicament, serà part de la solució i no renunciarà al paper que ha de jugar en l'escenari europeu”. Ara, fonts del govern espanyol han admès al diari que, si finalment hi ha una missió militar europea sobre el terreny a Ucraïna, després d'un acord de pau amb Rússia, “Espanya haurà de contribuir d'una manera o altra a aquesta”, admeten les mateixes fonts. Tot i això, recorda El País, a diferència del Regne Unit, França o Dinamarca, Espanya ha evitat fins ara anunciar l'enviament de tropes. “La seva posició és la d'‘esperar i veure’”, segons una altra font de Defensa. El president espanyol va assegurar aquest diumenge que Espanya vol “aportar a Europa defensa, però sobretot seguretats”. En un discurs des de Galícia, el també secretari general del PSOE va admetre que Espanya “no té una amenaça física” tan extrema com Lituània o Polònia pel que fa a Rússia i que, per tant, la seva aportació a la seguretat i defensa europea pot ser diferent. Què diuen la resta de portades d'aquest dilluns?
