Està molt bé la portada d’El Periódico, que obre amb la clatellada fiscal que ens espera un pic no arribin els fons europeus de reconstrucció. És un afer que hauria de donar molt de joc als mitjans de comunicació. Potser serà així quan desocupin les portades dels ritus de canonització d’Isabel Díaz Ayuso i dels exorcismes a Pedro Sánchez. Bé. El Periódico té força per dues raons. Una: explica que les pensions s’ajustaran (alerta espòiler: serà a la baixa), que pagarem peatges arreu (que poquet ens dura l’alegria als catalans, sempre amb aquella sensació de quan l’equip rival et marca un minut després que tu), que ens collaran a la benzinera amb una nova taxa i que els ERTO també els pagarem tots plegats. (El Mundo afegeix que a l’estiu apujaran el rebut de la llum). Certament, el diari no ho explica amb gaire claredat per la mania —contra la seva tradició— de fer servir un llenguatge pretesament “tècnic” que no és més que el dialecte administratiu que advocats, funcionaris i regulacions fan servir per confondre la gent i engreixar els honoraris dels gestors. Tot i això, el diari va de cara al que importa. És un pas.
La segona raó és que a sota hi ha, ben gran, la fotografia d’una de les protestes que aquests dies sacsegen Colòmbia. Els colombians protesten, ves per on, per la nova llei tributària. La llei carrega sobre les classes mitjanes i baixes, que tenen un peu i mig en el mercat regular i mig en l’economia informal, la gent que vol prosperar i anar amunt. A més, el president Iván Duque havia tirat pel dret, ignorant els agents socials en la confecció de la llei. Una setmana d’aturades i protestes l’han obligat a refer la proposta i acomiadar el ministre d'Hisenda i al seu equip. Doncs això, que potser El Periódico ens vol dir alguna cosa en aparellar aquestes dues notícies a la portada. Fa tot l’efecte.
Dues o tres cosetes més de les portades d’avui. Pots comparar la portada d’El País amb les del Trio de la Benzina i comprovar com el diari progre t’explica què ha passat —els fets, els numerets de les eleccions regionals de Madrid, etcètera— malgrat que no és el que més li agrada. Els altres tres es dediquen a cremar encens i sacrificar vedells a l’altar d’Ayuso, amb El Mundo explicant contes de la vora del foc sobre la nova heroïna de la dreta (¡Es una locura, presidenta!) i a presentar la Moncloa com aquella escena de Hitler al búnquer que surt a Der Untergang (El hundimiento). Sisplau… Les pel·lícules i sèries polítiques han fet molt de mal.
La Vanguardia, generosa
La Vanguardia és l’únic diari que fa un acte de generositat i atorga la foto principal a Ciutadans, de qui té la bondat angèlica de comentar que volen “rellançar” el projecte. La pobra Inés Arrimadas herself deu estar més sorpresa que tu. Es fa estrany, oi?
Una altra. En plegar Pablo Iglesias, aquests diaris i la resta de l’aparell mediàtic de/a la dreta ha de cercar un nou boc expiatori. Avui encara no s’anima ningú. Només La Razón deixa anar una pista en forma de titolet mínim on especula (s’inventa, vaja) que Irene Montero es baralla amb Yolanda Díaz per liderar Unidas Podemos. Sembla que una de les dues serà la nova Enemiga Pública Nº 1. Caldrà estar atent.
També és el diari del Grupo Planeta qui canta les absoltes a Alberto Núñez Feijóo, el president de la Xunta de Galícia, com a lideratge alternatiu a Pablo Casado dins el PP. Ara l’esperança és Ayuso “si Casado s’entrebanca”, segons el diari, que al·ludeix a uns anònims “barons regionals”. Té tota la pinta que la presidència del PP entrarà en disputa aviat, encara que La Razón no és el diari més imparcial en aquest punt perquè a Planeta —que també és amo d’Antena 3, La Sexta i Onda Cero— li ha anat molt bé la presidència d’Ayuso a Madrid pels seus negocis en l’educació universitària.
