L’enfrontament dialèctic que van protagonitzar aquest divendres els responsables polítics d’Interior (el conseller Joan Ignasi Elena i el director del cos, Pere Ferrer), el comissari en cap dels Mossos, Eduard Sallent, d'una banda, i Carles Puigdemont i els membres de la cúpula de Junts de l’altra, va ser la notícia de l'endemà del retorn i escapolida del president a l’exili, que ha tornat a la seva casa de Waterloo, juntament amb l’enrabiada del jutge Pablo Llarena que va demanar explicacions a tort i dret pel fracàs de la detenció del president 130 de la Generalitat. A Madrid encara rabien i carreguen les tintes contra “el gran nyap” dels Mossos, com ha batejat El Mundo al ridícul que va fer la policia catalana, que no va convèncer ningú amb les explicacions del comissari en cap Eduard Sallent i, que a l’atestat policial al qual van tenir accessos els mitjans, inclòs El Nacional.cat, encara va posar més en evidència i ha agreujat la crisi interna que viu el cos policial. De més enllà de les fronteres també arribaven notícies, com la tornada de Puigdemont lliure, sa i estalvi a l’exili belga, i de París, on es viuen les darreres hores dels Jocs Olímpics, la delegació espanyola va viure una jornada gran amb dues medalles d’or, l’esperada del futbol, amb el blaugrana Fermín com a estrella, i la de l’atleta del Barça Jordan Díaz en el triple salt.
Successió de despropòsits
El Mundo dona la seva pròpia interpretació del que diu l’atestat dels Mossos, en què assenyala que enumera les errades que van fer possible que el president eludís el dispositiu organitzat per a la seva detenció, i que resumeixen en la frase del seu titular. “Vam córrer per la vorera darrere Puigdemont i el vam perdre quan el semàfor es va posar verd”. El rotatiu madrileny enumera algunes d’aquestes successions de despropòsits: “Els manifestants van descobrir els seus infiltrats; els van fallar les comunicacions amb l'emissora; van ser incapaços de memoritzar les matrícules d'un cotxe amb matrícula holandesa i una moto que van participar en la fugida; i que van acabar rendint-se en perdre el rastre dels tres vehicles després d'una persecució a peu”. I destaquen que a l’atestat policial, un document elaborat per l’Àrea d’Informació de Barcelona, els Mossos admeten que “només es van adonar de la presència de Puigdemont cinc minuts abans que comencés a donar el seu míting en ple centre de Barcelona”. I que fan les fotografies de tres tenistes en la informació del “nyap dels Mossos” de El Mundo? El diari explica que el cotxe blanc del mosso en el qual es van pujar Puigdemont i Turull “el conduïa una dona que portava una cadira de rodes plegada al seient del copilot", i que, segons l'informe policial, un agent destacat a la zona seria capaç d'identificar la conductora si la tornés a veure, i aquest mateix policia “va arribar a assenyalar sense gènere de dubtes una dona entre una relació de fotografies de tenistes que li va ser exhibida posteriorment”.
El futbol olímpic, cara i creu
L’ABC dedica tota la seva part gràfica a la cara i la creu del futbol olímpic, amb la medalla d’or de la selecció masculina, que “va derrotar amb èpica en la pròrroga a França, l’amfitriona (3-5)” i va endur-se la glòria 32 anys després de Barcelona’ 92, i la frustració de l’equip femení, que es va quedar sense bronze en caure contra Alemanya en el descompte, després que Alèxia fallés un penal. Però el titular gran de la portada diu que “els Mossos culpen als talps de Puigdemont en el cos” de la “delirant” operació frustrada del cos policial. La Razón també aposta pels ors olímpics de la selecció de futbol i de Jordan Díaz, i en la informació sobre la polèmica política, segueix focalitzant l’atenció en el govern de Sánchez. “Moncloa es desentén de la fuga de Puigdemont i culpa als Mossos”, i també destaquen en pàgines interiors que “els Mossos tenien ordre de detenir Puigdemont, però un únic agent de la informació va vigilar l’escenari”. El País, per la seva part, toca el tema Mossos però no per incidir en l'enfrontament amb Puigdemont o els pecats comesos en la jornada del retorn i la posterior escapolida del president a l'exili, sinó en les conseqüències, i afirma que "Illa projecta un ampli relleu en la cúpula dels Mossos", amb Josep Lluís Trapero com a futur director general de la policia catalana, el que Illa ja havia anunciat quan era candidat.
Albert Dalmau i Javier Villamayor, al Govern
La Vanguardia destaca en la seva portada que la cúpula dels Mossos eludeix tota responsabilitat i censura Puigdemont, que Sallent va admetre que va confiar en la paraula de l’expresident de què es dirigiria al Parlament, i que no se’n sap el parador del president (no va donar credibilitat a l’anunci matinal de Turull de què tornava a Waterloo). L’Ara destaca “l’enfrontament entre la cúpula dels Mossos i Puigdemont”, i El Periódico, que “Elena apunta a Puigdemont després del fiasco dels Mossos”. Els diaris catalans també comencen a donar noms del futur govern de Salvador Illa, que aquest dissabte prendrà possessió del càrrec com a 133è president de la Generalitat. El Periódico destaca en gran que “Illa prepara un Govern amb independents (no confondre amb independentistes) i líders del PSC”, i dona el nom d’Albert Dalmau, actual gerent de l’Ajuntament de Barcelona, com a pròxim conseller de Presidència -també ho publica La Vanguardia-, però el diari de Prensa Ibérica afegeix el de Javier Villamayor com a secretari del nou executiu.
LA VANGUARDIA
EL PERIÓDICO
