Pedro Sánchez té un munt de fronts oberts que compliquen la seva feble legislatura que van més enllà de la pressió del PP, el principal partit de l’oposició. Té problemes judicials pels casos que afecten el seu entorn familiar més proper (la seva dona Begoña Gómez i el seu germà David Sánchez), homes de confiança en el partit (Ábalos; Santos Cerdán), afronta divisions internes dins la coalició de govern amb Sumar (per l’IRPF dels que perceben l'SMI i les despeses en defensa i polítiques militars) i constants tensions amb els socis que li van donar la investidura (Podemos, Junts, ERC…). Però també dissidents dins del mateix PSOE que qüestionen públicament les seves polítiques, especialment les que tenen relació amb els partits independentistes -amb Carles Puigdemont com a principal objectiu- i amb les prebendes que ha de concedir a Catalunya per mantenir la supervivència del seu govern. Dins del PSOE, són diversos líders i figures destacades del socialisme els que han mostrat la seva dissidència cap a Sánchez i les seves polítiques, des del president de Castella-la manxa, Emiliano García-Page, fins al líder del PSOE en Castella i Lleó, Luis Tudanca, l’exlíder del PSOE de l’Aragó, Javier Lambán, o tòtems com l’expresident Felipe González, Alfonso Guerra i fins i tot l’exsecretari General del PSE-PSOE, Nicolás Redondo. El Mundo ha donat veu en la seva edició d’aquest diumenge a un d’aquests dissidents, Javier Lambán, que en una entrevista posa a caldo a Pedro Sánchez.
Lambán ja no juga cap paper actiu en el PSOE. El que va ser exsecretari general dels socialistes aragonesos i expresident de la comunitat autònoma, va posar punt final a la seva carrera política quan el 29 de gener va anunciar la seva dimissió com a senador autonòmic i es va jubilar de la vida política institucional. La decisió es va produir dies després que Pilar Alegría, actual ministra d’Educació i portaveu del govern espanyol, fos proclamada nova secretària general del PSOE aragonès, dins de l’estratègia de Sánchez de col·locar alguns dels seus ministres en les secretaries generals autonòmiques. Javier Lambán assegura en l’entrevista a El Mundo que “és inacceptable que el PSOE subordini les seves polítiques a un partit independentista i xenòfob”, referint-se al pacte migratori entre PSOE i Junts, que també ha suscitat airades crítiques de García Page.
Insinua que hi ha més crítics que no parlen per por
Qüestionat si tots dos són els principals crítics amb la política de Sánchez, Lambán assegura que “dins del partit hi ha posicions molt similars a les de Page, però per una lleialtat mal entesa es tendeix al silenci”, i quan el periodista li pregunta si és “lleialtat o por”, Lambán insinua que el veritable motiu és el segon, tot i que respon: “Deixem-lo, per respecte, en una lleialtat mal entesa”. I això que ell no es considera un “martell” contra Sánchez, i justifica les seves crítiques en la creença que “els votants es mereixen que els diguin la veritat, sense que se la camuflin d’eufemismes ni d’interessos de partit".
Crítiques a Catalunya
Entre les coses que diu Lambán en l’entrevista, també parla sobre la relació de l’Aragó amb Catalunya, i en concret, la que van tenir sota el seu mandat per la candidatura conjunta pels Jocs Olímpics d’hivern, que ara Pilar Alegria pretén recuperar. “Jo ho vaig intentar, però quan des de la Generalitat et trobes un mur de visions supremacistes i de tractaments despectius, sorgeixen dificultats difícilment defugibles. Tant de bo algun dia canviï aquesta situació, però sempre que jo trucava a Catalunya se'm convidava a entrar amb condicions i per la porta del servei, mai per la principal”.
I com a contrapunt, La Razón entrevista precisament a l’actual president de l’Aragó, el popular Jorge Azcón, que en el 2023 va posar fi a vuit anys de govern socialista a la regió. Azcón també critica els “tints xenòfobs” de l’acord entre PSOE i Junts, i també el recent acord aconseguit pel repartiment dels immigrants menors no acompanyats. “Ells volien que a Catalunya fossin el mínim possible i que a la resta de comunitats arribés una quantitat que no som capaços d'assumir amb els recursos que tenim. Per tant, crec que hi ha un camí per paralitzar aquesta distribució de menors immigrants perquè es faci amb criteris d'igualtat, de justícia i sentit comú”, afirma el president aragonès, que nega que sigui tant “xenòfob” el pacte PSOE i Junts com el que l’esquerra afirma que és el del PP amb Vox. “Els que han estigmatitzat els menors immigrants són el PSOE i Junts: ells han decidit que no els volen a Catalunya. Però també han decidit, sense comptar amb ningú, que hi ha d'haver un finançament privilegiat per a Catalunya, amb un repartiment desigual del deute. Però menors, no. Això sí que és racista i xenòfob”.
Trump, Ábalos i Garcia Ortiz
En la resta de portades són ben diferents els temes principals escollits pels diferents diaris. El País destaca la crisi constitucional que es viu als Estats Units amb l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca, que és el mateix tema que ocupa la portada del diari Ara, que també es qüestiona si la democràcia nord-americana podrà resistir al desafiament que el president republicà està fent a les institucions i a l’equilibri de poders. L’ABC reparteix la seva portada entre dos temes principals, d’una banda, destaca que el Suprem “està furgat en la intimitat de José Luis Ábalos, i que la investigació judicial escodrinya l’univers sentimental, patrimonial i empresarial de qui va ser mà dreta de Pedro Sánchez”, mentre que el segon tema destacat és que la fiscal imputada, Pilar Rodríguez, es desmarca del fiscal general Álvaro García Ortiz per “salvar-se”.
Rodalies, les nuclears i Josep Oliu
La Vanguardia, per la seva part, dedica el titular principal de la seva portada al caos de Rodalies, i afirma que “els experts demanen planificar ara la xarxa del 2050”, que implica les actuacions d’un quart cinturó ferroviari, una segona línia al Maresme i un tercer túnel a Barcelona, entre les propostes plantejades. El Periódico, en canvi, aposta en la seva portada pel tema del diumenge sobre la Transició Verda, “amb nuclears o sense?”, es pregunta, i afirma que “la previsió d’una demanda elèctrica creixent i les turbulències geopolítiques reforcen els partidaris de prorrogar la vida útil de les centrals”. Tots dos diaris catalans, i també l’Ara, publiquen sendes entrevistes amb el president del Banc Sabadell, Josep Oliu. El titular de La Vanguardia és “Catalunya necessita el Sabadell ara que surt d’una economia al ralentí”, el de l'Ara, “espero no ser l’últim president del Banc Sabadell” i el titular més cridaner és el de El Periódico: “Si no surt l’opa podrem considerar una fusió amistosa”. Per acabar, El Punt Avui dedica el seu habitual dossier al tema del malbaratament alimentari al camp, la indústria, els supermercats i les llars.
'El Mundo'
