L’ascens de la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, a la vicepresidència primera, i el nomenament com a ministre d’Economia de Carlos Cuerpo —un tècnic que era el número tres de la ministra sortint, Nadia Calviño— són les raons per les quals la majoria de les portades bategen Montero com a mà dreta de Pedro Sánchez al govern espanyol però també al PSOE. La flamant vicepresidenta primera és també vicesecretària del partit i qui va cosir l’acord amb Sumar i amb la majoria dels partits que conformen la majoria parlamentària. Aquests títols de portada són alguna cosa més que una especulació. Per a El Mundo, però, la dona més important és una altra: Leonor de Borbó, a qui el diari ha nomenat “personatge de l’any” i la qualifica de “fenomen”. Caram. Arran d’aquest guardó, la princesa ha fet arribar al diari un agraïment —ser agraït és de profit— de quatre ratlles i una foto amb el Toisón de Oro i la Orden de Carlos III perquè “la distinció d’El Mundo m’esperona en aquest camí”, diu ella protocol·làriament.
Al diari s’han emocionat i n’han fet un pòster embolcallat amb tres peces signades pel mateix periodista. Dues són entrevistes a noms sòlids que diran tot el que convingui per festejar la monarquia. Gent segura. Un és Ignacio Molina Álvarez de Cienfuegos, investigador principal del Real Instituto Elcano, el think tank oficial de l’Estat espanyol, que inclina el seu cap, com no pot ser d’altra manera. L’altre és el veterà historiador anglès Paul Preston, que no deu dir gaire cosa de substància perquè el títol de l’entrevista és “Els propers monarques no ho tindran fàcil”, afirmació amb la qual és impossible no estar-hi d’acord, però que no passarà a la història —ni a la historiografia—.
Per paga, El Mundo hi afegeix una peça d’Aldo Cazzullo titulada “Una reina per cohesionar Espanya”. Cazzullo és un escriptor i periodista italià que és adjunt al director del Corriere della Sera —el gran diari milanès—, l’editora del qual és propietària del diari madrileny. És també un polígraf en sèrie que surt a un mínim de dos llibres per any, la majoria peces de divulgació sobre fets històrics d’Itàlia. No en té cap relacionat amb Espanya. És curiós que el tabloide més nacionalista dels que es publiquen a Madrid hagi triat a dos estrangers entre els tres turiferaris de Leonor. Potser tots aquests escarafalls llagoters amb la princesa no volen dir res, però l’any que ve caldrà estar atents a la competició entre els diaris dinàstics aviam quin ensabona més a la futura reina d’Espanya, que —de moment— no ha fet res més que tenir bones intencions.
