Aquest diumenge deia El País en portada, en una columna: “Ningú pregunta a Davos per Puigdemont i l’amnistia”. El Quioscos & Pantalles comentava que era la peça més graciosa del dia. No era ni el tema principal i es veia de lluny la murrieria del diari per fer rabiar l’espanyolisme de tricorni i toga amb un títol trapella, a l'estil d'aquell altre de fa molts anys: “Dues tombes dels visigots destrossades per uns vàndals”. Doncs bé, aquest dilluns, El Mundo, al títol principal de portada, replica la trapelleria solemnement, com si s’hi jugués la vida o hagués de salvar l’honor dels empresaris. Jefes del Ibex niegan un acercamiento a Sánchez: “Para nada”, diu el tabloide ultra, amb aquest estil italianitzant que ara fa servir. A Itàlia —els amos d’El Mundo són italians, i també uns quants executius del diari— és comú posar entre cometes una frase que ningú no ha dit com a síntesi de l’opinió general, o per escurçar i esmolar les llargues i laberíntiques declaracions típiques dels personatges públics. A més, el geni de la llengua italiana és la giragonsa i la frase convoluta e molto articolata. Per exemple, no diuen “Sí” per afirmar alguna cosa sinó “No podríem dir que no”. I així tot. En fi. A la crònica d’El Mundo que hauria de justificar el títol no hi apareix cap Jefe del Ibex amb noms i cognoms dient res de tot això, és clar, ni cap fet concret que ho justifiqui. Ves a saber d’on ho han tret o si és un invent.
És còmic l’efecte que fa El Mundo, que es pretén seriós, en replicar la sornegueria d’El País amb circumspecció tan indignada i pomposa. És ridícul. Al diari dels boomers progres es faran un bon tip de riure. O no, perquè tot plegat no és broma. Diu El Mundo al subtítol: “Líders de grans grups espanyols mantenen les crítiques i la paralització de les inversions [a Espanya]”. Aquest és el relat que el diari fabrica gairebé cada dia —sense prou dades ni fets— des que Pedro Sánchez va ser investit president del govern espanyol. El pinta com el cap d’un executiu de haters antiempresa i antinegocis des del 17 de novembre del 2023, l'endemà de la investidura. El títol principal de la portada d’aquell dia és: “Empresaris i fons alerten del risc d’invertir a Espanya”. L’endemà següent: “Les agències de ràting avisen: els acords del PSOE fan malbé la solvència d’Espanya”. Al dia següent: “El nou govern intervindrà (encara més) l’economia: ‘Són contraris a la competència’”. I així fins avui sense que hagi passat res de tot el que pronosticava. Aquest dilluns, El Mundo replica a El País per defensar la seva narrativa tramposa i estalviar-se la vergonya per les seves boles. L’interès del tabloide ultra en fer aquesta portada no és deixar anar vapor, esbravar-se, treure’s l’espina. És salvar la cara. Excusatio non petita…
