El Mundo parla avui de acoso nacionalista en dos títols diferents. Deu ser un fenomen molt greu —o potser és greu l’obsessió del diari amb el nacionalisme, que sempre és dels altres. Un títol fa referència a les objeccions d’Esquerra Republicana, Bildu i Compromís a la reforma de la reforma laboral promoguda pel govern espanyol i que aviat debatrà el Congrés. Es coneix que l'oposició del Partit Popular de Pablo Casado a la mateixa reforma de la reforma és això, oposició, mentre que la dels esmentats partits és assetjament. És difícil esbrinar un criteri raonable darrere de la qualificació tan desigual d’actituds tan iguals, si no és que el diari ha decidit bastonejar als partits que li desagraden i tractar amb normalitat els que li agraden.

L’altre títol protagonitzat pel concepte acoso nacionalista és un anunci de La Lectura, el nou suplement cultural que substitueix a El Cultural, arrabassat fa dues o tres setmanes pel digital El Español de Pedro J. Ramírez. Aquest suplement va arrencar a l’ABC, a qui li va pispar El Mundo quan Ramírez encara n’era director. I ara se l’ha tornat a firar. Una guerreta particular. Sigui com sigui, el nou vertical de cultura del tabloide ultra avisa que divendres parlarà de “repensar Espanya”, tema recurrent des que els arbitristas dels segles XVI i XVII dirigien memorials al Rei tot demanant-li que prengués un o un altre arbitri, que significa alguna cosa entre “decisió” i “solució”. El Mundo esmenta “les idees de fa cent anys”, de manera que estalviarà als lectors la típica xerrameca sobre Tomás de Mercado i Sancho Moncada, Ángel Ganivet i Joaquín Costa, etcètera, que són més antics. També sobre Narcís Feliu de la Penya, l’únic arbitrista català potable, que el 1681 va escriure Político discurso... a S. M. suplicando mande y procure impedir el sobrado trato y uso de algunas ropas extranjeras que acaban el comercio y pierden las artes en Cataluña i, dos anys després, el més o menys famós Fénix de Cataluña, origen de la dèria proteccionista catalana que no es va capgirar fins als anys 90 del segle passat, època en què Catalunya s'acredita ja com una economia exportadora tipus Alemanya.

Bé. Perdona la digressió. Té gràcia això de la repetició del concepte acoso nacionalista, substitut potser de les expressions órdago independentista i desafío separatista, atrotinades per l’abús. A la mateixa portada hi pots trobar altres expressions pedants i campanudes sobre la mateixa ceba, com asalto del procés al Barça, que inclou la combinació en una sola frase de les paraules huido, fugado i Puigdemont. Bravo. New WR. El títol principal el dediquen a la causa reoberta per la fiscalia anticorrupció contra Ada Colau per subvencionar entitats afins als comuns. A sota de tot això, un altre títol atribueix a Mònica Oltra, la vicepresidenta del País Valencià, de Compromís, la responsabilitat d’uns maltractaments a menors. Ja saps que, en el món d’El Mundo, els comuns i Compromís són sempre nacionalistes.

Parlant de nacionalistes, a la dreta de la part baixa de la portada s’anuncia una entrevista a l’expresident dels serbis de Bòsnia Milorad Dodik. L’home diu que Bòsnia “ha fracassat” i que “és millor que ens separem de forma civilitzada”. Caram. Separatista sí que ho és, aquest senyor. El diari, però, no aclareix si això és acoso nacionalista o no. Molt probablement ho seria si aquestes declaracions les hagués dit un polític català en relació amb Catalunya i Espanya, però encara és hora que El Mundo doni a algun líder indepe la mateixa oportunitat d’explicar-se que a l’expresident de la República Srpska, fundada per Radovan Karadžić, condemnat a cadena perpètua pel Tribunal Penal Internacional per a l’Antiga Iugoslàvia pel genocidi de Srebrenica (8.000 morts), entre altres crims contra la humanitat. El perill, però, és el acoso nacionalista. No diguis que no té gràcia.

El Mundo

La Vanguardia

El País

El Periódico

ABC

El Punt Avui

La Razón

Ara