Totes les portades menys dues (El Periódico i El Punt Avui) obren amb l’afer Begoña Gómez, esposa de Pedro Sánchez, a qui el jutge Juan Carlos Peinado va citar aquest dimarts com a imputada… pel 5 de juliol que ve. L'instructor investiga Gómez per corrupció en el sector privat i tràfic d’influències. El País fa un títol molt contundent i acusa el jutge “d’entrar en campanya” (electoral, se sobreentén, però també pot voler dir campanya política en general). El qualsevol cas, al diari se l’entén perfectament: el jutge instructor no actua conforme a justícia ni d’acord amb el procediment. La Vanguardia, en canvi, per no anar de cara a barraca, publica un títol tan torturat i verbós, que fins i tot ha hagut d’estrènyer la tipografia per fer-lo entrar: “Sánchez demana el vot davant l’envestida del PP per la citació de la seva dona”. Contorsions per no dir res del jutge, que no prenguem mal. L’Ara ho fa més directe, però només parla de la carta de Sánchez i es deixa pel camí la meitat de la notícia, que és precisament el capteniment de Peinado.
Pel que fins ara se sap de les actuacions de l’instructor, és complicat no pensar altra cosa que El País i encara pitjor. La citació de Begoña Gómez és per d’aquí a un mes, però es fa sis dies abans de les eleccions europees, sense prendre declaració als testimonis i malgrat que un informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil exculpa la dona de qualsevol delicte. Quina pressa té, el jutge? Haurà aplegat pel seu compte indicis que havien escapat als especialistes de la Guàrdia Civil? Val més, perquè la denúncia, interposada pel grup ultra Manos Limpias, està feta copiant i enganxant “falsedats” i “dades errònies” provinents de digitals ultres —com ja li va advertir l’Audiència Provincial de Madrid—, i bandejant que el Suprem ordena que no s'admetin denúncies o querelles basades només en retalls de premsa, com ha recordat Xavier Vidal-Folch a la cadena SER. És complicat no veure-hi intencionalitat política en la imputació, no cal ser gaire malpensat.
Tampoc cal ser gaire malpensat ni tenir especials conviccions per adonar-se que l’esforç i l’actitud d’aquests diaris —i de la intel·liguèntsia que hi escriu— per posar al seu lloc aquest cas i el jutge que l’instrueix haurien estat de molta utilitat a la ciutadania quan s'instruïa i es jutjava —també ara— a la gent del referèndum de l’1-O, tant als vips com a la resta. Llavors es van comportar no gaire diferent dels diaris del Trio de la Benzina, que a les portades d’aquest dimecres donen l’actuació de Peinado per exemplar —un jutge que es creu a Manos Limpias i no a la Guàrdia Civil—, parlen de Begoña Gómez com una delinqüent i acusen el seu marit, el president del govern espanyol, d’atacar Peinado i menystenir la justícia. La Razón fins i tot té el nervi de dir que el jutge “desinfla l’informe de l'UCO” perquè el qualifica “d’avançament preliminar”, un concepte escrit amb la gramàtica torta i l’afany d’humiliar que es fan servir quan algú vol imposar-se sense raons.
Que li diguin si no, a Abel Mora, empresonat dimarts per complir tres anys i nou mesos com a coautor de lesions a un home que duia una bandera espanyola, quan tornava de participar en una manifestació del sindicat de la policia espanyola Jusapol, al metro de Barcelona. Les càmeres del metro avalen la declaració del jove, que nega haver agredit l’home ni haver-li causat lesions. El Tribunal Suprem, però, el confirma com a coautor del delicte amb traïdoria i agreujant d’odi perquè “va vigilar l'entorn que va permetre” que un altre jove no identificat empentés l’home escales avall. La resolució del Suprem la signa un col·lega de Peinado, el jutge Manuel Marchena.