La paranoia d’alguns diaris de Madrid és, d’habitud, alta. Es fa difícil d’entendre com hi ha qui sobreviu a una dosi diària de portades així. És com entrar en una dutxa de les d’aixeta complicada: obres l’aigua calenta, surt bullint i quan te’n vols adonar ja és tard i t’has bleït. Llegir les pàgines interiors deu ser equivalent al martiri de Sant Llorenç, que el van coure a foc lent en unes graelles.
L’ABC té l’avantatge (o desavantatge) que té dues portades —doble dosi—. La primera pàgina sol ser un pòster d’un sol tema. La segona és a la pàgina 3 i sembla una portada com la dels altres diaris. Avui, al pòster, el que es veu al quiosc, diuen que, en ajornar les eleccions, “els independentistes burlen Sánchez”. Certament, endarrerir les eleccions és una decisió greu, però prevista i amb precedents, motivada per la greu crisi sanitària, acordada per tots els grups parlamentaris excepte un, i de tipus més aviat administratiu. El diari no explica que ha estat gairebé unànime perquè invalidaria el titular i, ja saps, la realitat no t’ha d’espatllar un bon titular.
A la pàgina 3, en canvi, expliquen que la mateixa crisi sanitària obliga vuit autonomies (ells escriuen regiones) a ajornar moltes operacions, que Espanya bat el rècord de contagis, etcètera, cosa que no suposa cap “burla” ni “desafiament” ni res atribuïble als pèrfids indepes. Els ha semblat més important l’ajornament electoral que la salut de les persones, ni que tinguin la mateixa causa. Fa riure que l’ABC es contradigui tan obertament en les dues primeres pàgines del diari. Potser les fan equips diferents que no es parlen. També fa pensar que si a les portades ja no toquen quarts ni hores, què deu ser a les pàgines següents?
El País fa el contrari. Obre la portada amb la crisi sanitària i deixa en un títol secundari la cosa electoral catalana. A El Mundo diuen que hi ha un “clamor” per a que Illa “surti de la paràlisi”. No, no es que demanin un miracle que curi al ministre, sinó que intervingui més. En realitat el volen fer quedar malament de cara a les eleccions catalanes, on Illa porta el barret de candidat del PSC a la presidència de la Generalitat. També diuen que la Generalitat “imposa” l’ajornament electoral. Sempre es pot tenir més mala fe, però aquest titular no va coix: ningú no "imposa" el que té potestat de fer. El que passa és que no agrada al diari, que fa passar la seva enrabiada per una cacicada del Govern.
El Periódico du un títol ben simpàtic sobre l’ajornament electoral. “Eleccions el 30-M, de moment”, diu amb una sornegueria que altres veuran com mala llet. El Punt Avui fa una portada molt vistosa amb les dues dates de les eleccions. L’Ara passa amb una portada administrativa i La Vanguardia, que sempre protegeix tots els flancs, avisa que potser es recorre el decret pel Govern, atès que el PSC s’ha empipat molt. Tothom diu que l’endarreriment perjudica l’efecte sorpresa de presentar Salvador Illa a última hora, perquè sotmet la seva gestió al capdavant del ministeri de Sanitat al pitjor moment de la tercera onada de la pandèmia. Potser sí. Si més no, l’exposa a les portades paranoiques d’alguns diaris, com la d'avui La Razón.
