La trifulga sobre l’ajornament de les eleccions catalanes a causa de la pandèmia obre la majoria de portades d’avui. Gairebé tots els estaments científics, experts i tècnics, etcètera, són partidaris de posposar-les, com ja va passar amb les d'Euskadi i Galícia. El govern espanyol, però, ha aixecat la veu per boca del ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, que ha deixat anar una declaració barreja d’amenaça, sospita i judici d’intencions contra la possibilitat d’ajornament —el Govern ho decidirà avui divendres. Així que aquestes eleccions les veurem sovint en portada, encara que segurament no serà per recordar que es deriven de les intervencions de l’aparell administratiu espanyol i de la seva justícia per descavalcar al president Quim Torra, qui, per cert, va ser president a causa d’intervencions semblants per descavalcar, etcètera. Tot va que cau i ve de molt lluny.
En aquest cas, a més, que el govern espanyol s’hagi animat a intervenir fa molt mal efecte, com es llegeix a El Mundo, que ve a dir, amb un títol d’aquests seus tan encarcarats, una cosa tan simple com que el ministre Salvador Illa decideix quan li va millor al candidat Salvador Illa que se celebrin les eleccions, com ha dit amb molta gràcia un conegut tuitaire. “Més enllà d'això tot és sedició”, afegeix (el tuitaire, no El Mundo). Aviam, no només perquè Illa és part del govern, sinó perquè el seu col·lega Campo, que ha de gestionar els eventuals indults als presos polítics, sembla que els fa servir per afavorir al seu candidat. Fa lleig.
Els diaris, com el govern espanyol, són molts selectius a l’hora d’escandalitzar-se, però. Al País Basc van deixar sense votar centenars de ciutadans perquè sí, perquè estaven malalts, i cap va protestar ni denunciar-ho, ni van exigir al Govern Basc l’enginy i el sentit del deure que calien per aconseguir que aquella gent emetés el seu vot. Tampoc no es van indignar gaire quan es va impedir al Parlament el debat d’investidura dels candidats que la gent havia votat i la majoria proposat. Un cop passa tot això, quin problema hi ha en ajornar unes eleccions per motius sanitaris? Vaja, que la sensibilitat dels diaris a les agressions i maltractaments a la democràcia té alts i baixos molt remarcables.
Val a dir que el Govern, al decret de convocatòria electoral, ja havia afegit una provisió que li permet ajornar els comicis, provisió que, ves per on, encaixa amb el mal moment sanitari actual. És a dir, malgrat que ho sospitaven, no han preparat una alternativa i s’han quedat a esperar que la pandèmia se’ls hi tirés al damunt perquè, com tothom sap, la feina del Govern és avisar que no es poden fer les eleccions i no organitzar les coses perquè es puguin fer. Això tampoc ho llegiràs a cap portada.
Hi ha tres afers que tenen menys espai que no es mereixen. Un és una gran notícia: la campanya de vacunació va bé comparada amb altres països. Una altra és la nova petició de les juntes de les presons perquè els presos polítics passin al tercer grau. L’última: 96 peces d’art de Sixena que la justícia espanyola va arrabassar al Museu de Lleida no hi tornaran. Ho ha confirmat el Tribunal Suprem. Les peces es queden a Sixena, un monestir semiabandonat en un paratge semiabandonat on ni les mateixes monges s’hi volen quedar. Fiat iustitia et pereat mundum. És el millor que els hi podia passar a aquelles obres d’art, oi?
