Resulta que tenia raó la murrieria d’El Periódico de dimecres passat, 16 de gener (“Eleccions ajornades, de moment”, titulava), o la prudència de La Vanguardia (“Les eleccions seran el 30 de maig, pendents de possibles recursos”). Aquest parell es van curar en salut, potser preveient —val: no era pas difícil— que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) aprofitaria la mínima ocasió per interferir en les eleccions al Parlament i arrodonir així la feina iniciada amb la inhabilitació del president Quim Torra, prèvia passada de la mort de la Junta Electoral. La Vanguardia manté l’estil també avui, en dir que el jutge reactiva el 14-F “de manera provisional”.
El Govern tampoc no ho ha posat difícil amb un decret mancat, atès que desfeia les eleccions del 14-F i anunciava que en convocaria unes altres potser el 30 de maig —és a dir, deixava sense efecte la convocatòria vigent sense, de fet, ajornar-la ni convocar-ne una altra amb nova data. Certament, les eleccions estan als llimbs, com diu la portada de l’Ara, però no només per la voluntat del TSJC d’intervenir-hi i la decisió “instrumental” de mantenir la convocatòria del 14-F mentre espera precisions del Govern i de la fiscalia per a decidir sobre el fons de la qüestió. Potser “Tot ha sortit malament” hauria estat avui un bon titular, perquè, per paga, el Govern i els partits que li donen suport, s’han deixat escapar l’avantatge del control del calendari a mans del TSJC i, en política, controlar els temps, el timing, és clau. A més Junts i ERC tornen a picar-se el crostó per aquest motiu.
Potser la portada que copsa millor el moment és la d’El País, que veu com les eleccions se’n van per l’aigüera d’un “embolic judicial”, com volent dir que el jutge s’ha posat a decidir la data de les eleccions perquè li ha donat la santíssima gana i no perquè en tingui cap obligació ni perquè així protegeixi cap dret. N’hi havia prou de refusar els recursos raonant que es tracta d’una decisió política que pot agradar més o menys i valorar-la com a poc o molt prudent, però que té precedents i també fonament jurídic i científic, i sobre la que la justícia no ha d’intervenir perquè ajornar aquestes eleccions es tan correcte i raonable com mantenir-les. Toca decidir-ho al Govern, no als jutges. Volen manegar convocatòries electorals? Doncs guanyin les eleccions, podia haver dit el jutge als recurrents. En fi, tot això que mig apunta El País en un breu títol ho explica la mar de bé el catedràtic de Dret Joan Queralt en aquesta peça.
El Punt Avui ha agafat la mateixa portada de dimecres dia 16 i n’inverteix la gràfica, en guixar la data del 30-M i deixar neta la del 14-F. Una picada d’ullet. La Razón estimula una sentència pel 14-F inventant-se unes enquestes que diuen que perden els indepes si es manté la data. L’ABC conta la mateixa mentida que fa quatre dies: l’ajornament és una estratagema electoral dels independentistes motivada per l’afany de diluir l’anomenat “efecte Illa”. Avui presenta la decisió dels jutges com una intervenció paternal de la justícia per aturar aquells abusos pèrfids dels separatistes, etcètera, etcétera. Cal reconèixer-li la coherència.
És còmic comprovar altre cop com El Mundo, en canvi, diu una cosa i la contrària en la mateixa pàgina sense cap problema. Obre portada explicant que 15 autonomies (totes menys dues) demanen més poder per endurir el cobrefoc i poder confinar perquè la situació sanitària no està per romanços, com documenta en el titular de sota. Per aquests mateixos motius el Govern ha ajornat les eleccions a Catalunya, però d'aquesta decisió en diu “nyap”. Aviam, en què quedem? La situació sanitària és tan greu que s'ha de tornar a tancar la gent a casa seva o no ho és tant i poden anar a votar? Ni se n'adonen. Potser és que al diari madrileny es reparteixen trossos de portada entre diferents periodistes que no es diuen el que fan. És molt improbable, però coses pitjors s’han vist.
