El títol d’aquest Quioscos & Pantalles, aparentment, hauria de dir el contrari, perquè les portades d’uns quants diaris volen presentar les eleccions europees com un plebiscit entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo, entre el PSOE i el PP, en clau espanyola. Aquesta narrativa —mentidera de tan simplista— és la que venen els títols principals de les portades d’aquest dissabte de La Vanguardia, El Periódico, La Razón i El Mundo. És un relat esquemàtic i mesquí, que bandeja les confrontacions de fons i les amaga sota la cridòria dels grans partits dinàstics espanyols, enfarfegats en les seves querelles domèstiques, roïnes, boscanes. Potser la principal és el paper que tindrà en el Parlament Europeu la ultradreta, l’extrema dreta, la dreta dura —com en diguin—, sota el paraigua de la qual s’aixopluguen els partidaris de valors, polítiques i aliances del tot oposades als valors, polítiques i aliances que fonamenten aquest èpic projecte en marxa que és la Unió Europea. Són valors, polítiques i aliances arrelades en les ideologies totalitàries causants de la Segona Guerra Mundial. Derrotar-les va costar a Europa uns 40 milions de morts, sense comptar els milions de desplaçats o la destrucció terrible de recursos, de tradicions, de cultures. La d'El País és l'única portada desperta.
Poques vegades les eleccions europees han comptat tant, quaranta-cinc anys després de les primeres. Lògic. Les últimes dues dècades, la UE —els estats que la conformen—, ho ha subcontractat tot excepte, potser, l’ànima. Ha subcontractat la manufactura a la Xina i a altres països d’Àsia. Ha subcontractat la mà d’obra a Amèrica, Àfrica i l’Orient Pròxim. Ha subcontractat el subministrament energètic a Rússia, al Magrib, al Golf Pèrsic. Ha subcontractat la seguretat als Estats Units. Les conseqüències ja es veuen i se senten. Hi ha una guerra al cor del continent moguda per Rússia i una altra al Pròxim Orient on es combat el radicalisme islamista, però s’esclafa població civil innocent. Són un fet el declivi industrial d’Europa i la caiguda de la seva competitivitat i productivitat. Hi ha dificultats per estar presents en un món tecnològic i digital dominat per la pugna entre la Xina i els Estats Units. S’allarga l'ombra de Rússia, que ofega els països europeus amb gas barat, sembra desinformació per afeblir-ne les institucions i les societats, i finança bona part de l'extremisme i els seus missatges xenòfobs i euròfobs.
L'auge de l’extremisme es nodreix, en bona part, del sentiment de degradació individual i col·lectiva del projecte europeu, del que sobretot en són responsables els actuals lideratges polítics, socials, empresarials, culturals, mediàtics. En un altre moment, en un altre estat d’ànim, les onades migratòries, per exemple, no generarien tanta por de perdre la pròpia identitat. Tot plegat amenaça de fragmentar els governs, l'eficàcia de les institucions estatals i de les comunes i la mateixa viabilitat del projecte en el cap i el cor dels europeus. Per això, ara, per primer cop, l’extremisme podria influir en la composició del Parlament Europeu i, indirectament, en l'elecció del president de la Comissió i en el calendari legislatiu. Aquest és el context en què més de 360 milions de ciutadans de 27 països de la UE voten els 720 membres de l’Europarlament. La campanya electoral a Espanya, però, ha estat allunyada de tot plegat, de les qüestions veritablement europees i els diaris —com es veu a les portades d’aquest dissabte— també. Quin paper tan galdós, tan deficient. Llàstima.
