França s’enfronta a partir d’aquest diumenge, amb l’inici de la celebració de la primera volta de les eleccions legislatives a l’Assemblea Nacional, a un dels moments més crucials de la seva història contemporània. Totes les enquestes, i els resultats dels comicis europeus del passat 9 de juny, que va provocar que el president Emmanuel Macron avancés els comicis davant la desfeta electoral i la victòria de l’extrema dreta que lidera Reagrupament Nacional (RN) de Marine Le Pen, donen com a favorit el jove Jordan Bardella (28 anys), candidat a primer ministre, que ja ha avançat que no governarà si no aconsegueix la majoria absoluta. Macron assegura que resistirà i mantindrà la presidència fins a esgotar el seu mandat el 2027, però caldrà veure si resisteix també la pressió de coexistir amb un govern d’extrema dreta, que serà el responsable del poder legislatiu i de tirar endavant les lleis i iniciatives del país. El lema oficial de la República francesa, "Liberté, égalité, fraternité" (Llibertat, igualtat, fraternitat), l’essència de la Revolució de 1848, inscrit en el mateix frontó dels edificis públics, que figura en les constitucions i que forma part del patrimoni nacional francès, està més en joc que mai. La importància de les eleccions legislatives a França marquen l’actualitat per dos diaris de referència com El País i La Vanguardia en les seves portades, però d’entre la resta de la premsa, destaca aquest diumenge l’entrevista a Felipe González, que copa tota la portada de l’ABC.
Anem a pams. El País analitza l’horitzó de França davant les eleccions legislatives que comencen aquest diumenge, amb la probable arribada de l’extrema dreta al poder i les conseqüències que tindria la cohabitació entre un primer ministre d’aquesta formació, un president liberal i una Assemblea Nacional sense majories clares. I la informació el rotatiu planteja una pregunta clau per interpretar aquestes “hipèrboles que s’acumulen a França”, que fa el director de l’institut demoscòpic Elabe, Bernard Sananès: “Seran les ganes de canvi més fortes que la por al canvi?". Entenent com a "canvi" que, "per primer cop en la història de França, un partit d’extrema dreta pugui arribar al govern per la via democràtica després de la segona volta, el 7 de juliol. La possibilitat és tan alta que ha aconseguit inclús que s'aliïn els partits d’una esquerra fins ara profundament dividida”, en referència a la coalició Nou Front Popular, que es presenta com el “dic de contenció” a RN i al fet que el seu candidat, Jordan Bardella, es converteixi en el primer ministre.
La Vanguardia, mentrestant, destaca “la inquietud” amb què la Unió Europea “espera el vot de França”, una preocupació que ha portat els dirigents europeus a guardar “un silenci ensordidor que recorda el que va precedir al Brexit”, perquè el futur de la unió podria estar fins i tot en perill si es confirma el gran ascens de Reagrupament Nacional. “Ningú no s'enganya sobre les posicions de Le Pen, que fa vuit anys va aclamar amb entusiasme el Brexit”, diu la informació del rotatiu català, que recorda que Le Pen “va animar els francesos a seguir pel mateix camí”, la qual cosa justifica aquest silenci. “La UE se la juga en aquestes eleccions, però, igual que amb el referèndum de sortida del Regne Unit de la Unió, la conclusió a què s'ha arribat és que qualsevol intervenció, per benintencionada que sigui, seria contraproduent”.
Més enllà d'El País i La Vanguardia, la resta de les portades madrilenyes i catalanes no presten atenció a les històriques eleccions legislatives franceses. D’entre la resta, destaca l’entrevista que fa l’ABC a Felipe González, que s’ha convertit en una pedra a la sabata de Pedro Sánchez, amb les seves contínues crítiques a la política de l’actual president del govern espanyol, per les seves aliances amb els partits independentistes i les seves conseqüències, com la llei d’amnistia, que fa mesos que critica cada vegada que li donen veu, i que solen ser els mitjans conservadors, els que abans el criticaven a ell. “Repeteixo que estic profundament en contra d'aquesta amnistia ad hoc i autogestionada pels seus beneficiaris. Perquè crec que no hi cap a la Constitució, em sembla arbitrària i sobre això penso el mateix que el meu partit té dit i escrit. Això no és perdonar, és demanar perdó”, afirma l’expresident socialista, que segons l’ABC, està dolgut pels atacs interns del seu partit i distanciat amb l’altre expresident socialista (José Luis Rodríguez Zapatero, aliat de Sánchez). En l’entrevista, González també qualifica “d’incomprensibles” els cinc dies de reflexió de Sánchez, i també atia Carles Puigdemont, del qual diu que si torna lliure i exonerat a Espanya, li semblaria "una burla al sistema” i qualifica de “qualsevol cosa menys democràtica i positiva per als interessos dels catalans” l’actuació del líder de Junts.
