Tots els diaris, inclosos els de Barcelona, veuen les eleccions a l’assemblea regional de Madrid d’aquest dimarts com una primera volta de les eleccions generals que, segons el pronòstic de bona part del kommentariat, se celebraran a la tardor que ve. Només El Punt Avui parla de "la batalla de Madrid". El Periódico diu que s'hi decideix la política espanyola i també La Razón —una altra coincidència d’aquests dos diaris—. La Vanguardia ho deia aquest dilluns —avui es repeteix— l’Ara, diumenge. El País fa el mateix en resumir l’argument de les eleccions en una tria entre dos models de societat, títol de repertori que serveix per a gairebé qualsevol elecció espanyola (i mundial) des del 1979. No passa res. Tots tenim un mal dia.
El tertulianat diu que això afavoreix tant al PSOE —perquè ja s’hauran vacunat dos terços de la ciutadania i els diners europeus ja rajaran— com al PP —perquè els resultats de Madrid l'afavoriran i, per tant, tindran enllestit un relat, una narrativa, un qüento i una cosa que els permetrà dir que tornen a ser partit de govern, que pactar amb Vox no és tan dolent i etcètera—. Win-win, doncs, per al bipartidisme dinàstic nacionalista.
El Trio de la Benzina es frega les mans en portada avui amb la seguretat que guanyaran els seus. Per a ells ha estat una campanya molt llarga: hi són des del mateix dia que se sabia que governaria el PSOE amb Podemos (els comunistes) i el suport dels sobiranistes de tot pèl (etarras, separatistes, provincianos…).
La mateixa cançó
Les setmanes i mesos que venen seguirà la mateixa cançó. De fet, ja segueix. Avui a la seva “segona portada” de la pàgina 2, l’ABC fa un títol que té una mala llet simpàtica: “Brussel·les no sap si el pla publicat per Sánchez és el que els ha enviat”, en referència a les reformes de fons que la UE exigeix a l’estat espanyol si vol rebre els fons de reconstrucció. És una maldat com una casa de pagés, perquè Brussel·les no necessita comprovar res: el pla bo és l’últim que tenen i la resta propaganda o esborranys.
Les setmanes que venen també caldrà estar atent al judici de la caixa b del PP, afer interromput i silenciat oportunament aquests dies de campanya. També a les diverses boles i enganys amb què l’entorn de la dreta voldrà enfangar la política, com la bajanada de les cartes amb bales, que ha servit al trumpisme/ayusisme per promoure a les xarxes socials una campanya de descrèdit del vot per correu. Les mateixes falòrnies que Trump i els seus promovien i que, val la pena recordar-ho, van acabar amb l’assalt al Capitoli del 6 de gener. No canvien ni una coma. Les bales de les cartes eren només una excusa, per molt que s’indigni Pablo Iglesias, que va caure al parany de quatre grapes —com tants mitjans de comunicació.
