Només El Punt Avui i l’Ara s’han estalviat en portada la fotografia de la dama cadet i princesa Elionor de Borbó i Ortiz al costat del seu pare. O de la princesa i dama cadet. La resta hi van amb ganes i la donen com a imatge principal, amb menció especial al tractament llagoter, altiloqüent i melindrós de l’ABC (“Protagonisme reial”, titula) i La Razón (“La Corona, al servei d’Espanya”). A aquests dos encara no saben què els passa veient l’hereva vestida de militar i presidint la desfilada madrilenya amb les banderes i avions i tot el cercle de canons amb què Espanya celebra la seva diada de la Hispanitat. Són portades una mica còmiques, d’acudit fàcil. La cosa és que les fan un any rere l’altre sense por al ridícul i la vergonya aliena que els ditirambes arrosseguen inevitablement, això que el jovent anomena cringe, que vol dir que fa angúnia. La Vanguardia fa un d’aquells títols tan seus on lliga dos afers desconnectats entre si perquè coincideixen en el temps i l’espai: “El Dotze d’Octubre d’Elionor, en espera del pacte de Sánchez i els independentistes”. Un xic de cringe, també. Una broma seria: “El Dotze d’Octubre d’Elionor, en espera que Lewandowski pugui jugar el clàssic”.
La Vanguardia, l’ABC i El Mundo trien la fotografia més tendra: la princesa cadet i el seu progenitor i comandant en cap apareixen com a pare i filla, mirant-se embadalits i triomfadors, perquè és tasca feixuga resistir drets amb els uniformes, a la vista de tothom i saludant militarment. Aquesta foto és molt més cuqui que la dels altres tres diaris dinàstics (El Periódico, El País i La Razón), amb Elionor i Felip rectes com una asta, enravenats, tibats, marcials —com mana el protocol castrense— i saludant al pas de les banderes i avions i tot el cercle de canons. Si aquesta parella és l’emblema de la Hispanitat, si més no cada 12 d’octubre, les portades presenten a l’audiència una mena de dilema: quina Hispanitat tries? Si ho penses amb una mica de distància, la diferència no és tan gran entre la uniformada que es contempla amb admiració o la uniformada a seques. Però és just reconèixer l’esforç per estovar i commoure el públic que fan els diaris que publiquen la imatge més manyaga del rei i la princesa.
Per contrast, les portades d’aquest divendres també publiquen, és clar, la realitat del món real: el conflicte a Gaza o les negociacions entre el PSOE i Junts per afermar la investidura de Pedro Sánchez. La guerra entre Israel i Hamàs és el títol que obre La Vanguardia, El Periódico, l’Ara i El País. La majoria posa el focus en la situació de la gent que viu a la franja de Gaza, assetjada per l’exèrcit israelià, sense aigua, llum, gas i amb els aliments sota mínims. A sobre, els capitostos de Hamàs refusen l’obertura del pas de Rafah a la frontera amb Egipte perquè la població pugui fugir dels bombardejos i de la imminent ofensiva. La situació fa angúnia de la bona —i aquí no hi ha cap foto tendra per triar.
