Diumenge de portades diverses, marcades per les entrevistes que han fet els diferents diaris de la premsa de paper, i alguna enquesta; recursos habituals en el dia que els mitjans escrits exhibeixen els seus temes propis si el dia anterior no hi ha hagut un daltabaix informatiu. De fet, cap de les principals portades de Madrid i Catalunya repeteix un tema d’obertura, tot i que hi ha seguiment informatiu del pacte fiscal, la declaració de Víctor de Aldama (cas Koldo), Begoña Gómez, la DANA o les mobilitzacions per l’habitatge, que han estat protagonistes gràfiques en els principals diaris catalans.
Però les entrevistes, són les protagonistes. Començant per El País, que dedica el seu espai central i la fotografia a l’excancellera alemanya Angela Merkel, a la que el diari ha entrevistat a Berlín amb motiu de la publicació imminent de les seves memòries, Llibertat, un llibre de 800 pàgines en les quals reflexiona sobre els seus temps en el poder i la seva vida a la RDA. L’entrevista s’inclou dins del gran tema de portada del rotatiu de Prisa, dedicat a “l’era de la desinformació”, que suposa “un gran desafiament per les democràcies”, que han de lluitar contra els relats alternatius i les fake news que “s’han fet forts en una societat molt polaritzada i desorientada”, i que afavoreixen els interessos de l’extrema dreta a Europa i a personatges com Donald Trump, als Estats Units.
L'excancellera, preocupada
Precisament Angela Merkel, que va ser una figura central en la política europea durant els seus 16 anys al capdavant del govern d’Alemanya, assegura en l’entrevista a El País que està “preocupada” per la deriva de la política europea. “Observo que tornen a existir partits i corrents polítics que intenten restringir” la llibertat, un bé molt preuat que inclou “el respecte als altres, la tolerància i la capacitat d’arribar a consensos”. Per això, Merkel està preocupada, perquè “hem de cuidar la llibertat”, i la llibertat “no es pot donar per feta”. Les memòries de Merkel prometen. Explica anècdotes i experiències viscudes amb líders polítics amb els quals va coincidir i que ara tornen a tenir un paper protagonista en la política global. De Donald Trump, per exemple, afirma que estava fascinat per Vladímir Putin, i que “vaig tenir la impressió de què li seduïen els polítics amb trets autocràtics i dictatorials”. Sobre Putin, també explica una anècdota: durant una reunió, el mandatari rus va intentar intimidar-la soltant al seu gos Koni, sabent que Merkel té por als gossos des que un li va mossegar en 1990.
El militar de la reconstrucció
El Mundo entrevista a Francisco Gan Pampols, el tinent general a qui Carlos Mazón ha escollit per ocupar la vicepresidència per a la reconstrucció del País Valencià després de la DANA. El militar es reafirma en el que ja ha vingut dient en altres entrevistes, que no “acceptaré ingerències” polítiques, que “Mazón em va donar llibertat” i que “buscaré el consens”. Gan Pampols reitera que “la reconstrucció no pot ser terreny d’enfrontament” entre els partits polítics, i que no té cap intenció de fer carrera en la política quan acabi la seva feina. “No he vingut a la política, no tinc cap ambició política; quan acabi, em tornaré a casa”, afirma. El Mundo també dedica la fotografia principal a l’emotiu l’homenatge que es va fer a les víctimes de la DANA a Mestalla, abans del partit entre el València i el Betis (4-2).
Zapatero reivindica la UME
Una altra entrevista d’aquest diumenge és la que ofereix La Razón a l’expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, que titula: “Cal reforçar la UME” (Unitat Militar d’Emergències) que ha tingut un paper essencial en la crisi de la DANA al País Valencià. Zapatero va ser precisament qui va crear aquesta unitat integrada en les Forces Armades Espanyoles en el 2005, i que té com a finalitat intervenir de manera ràpida en qualsevol lloc del territori espanyol en els casos de greu risc, catàstrofe, calamitat i altres necessitats públiques. Zapatero també deixa anar durant l’entrevista frases com “Rajoy em va demanar ajudar-lo un parell de cops, i ho vaig fer. I si Feijóo vol parlar, aquí soc”; o que del Congrés del PSOE del cap de setmana que ve “hem de sortir units i amb un projecte de majories”. Zapatero també es refereix a Junts i el PNB, que afirma “són dos partits de centre; estan fora de l’ecosistema de les extremes dretes”.
Junqueras avisa
Per últim, El Periódico també obra la seva portada amb una entrevista a Oriol Junqueras i Elisenda Alamany, candidats a la direcció d’ERC en el congrés del 30 de novembre per Militància Decidim, que titulen amb una declaració d’intencions: “No negociarem els pressupostos si no es compleixen els acords anteriors”. En pàgines interiors, els candidats a president del partit i a secretària general asseguren que “el PSC està dèbil i en minoria, i això és una palanca de forma per a ERC”.
Enquesta de La Vanguardia
La Vanguardia, per la seva part, obra la seva portada amb un sondeig d’Ipsos en el que assegura que el PP repetiria triomf en unes hipotètiques eleccions i tindria majoria amb VOX davant un PSOE a la baixa. Segons aquesta enquesta, Feijóo evitaria el castic per la tragèdia de València, en canvi, es dona un suspens categòric al govern de Mazón per la gestió de la DANA (1,8), tot i que el Govern de Sánchez tampoc no aprova (3,2). L’estudi, realitzat entre els dies 18 i 22 de novembre, indica que més del 60% dels enquestats suspèn l’Executiu espanyol, però idèntica proporció creu que Feijóo ho faria “pitjor” o “igual de malament”. Pel que fa a altres formacions, els ultres també sortirien reforçats. Contràriament, segons el sondeig, hi hauria un daltabaix de Sumar i Podem, que perdrien conjuntament 22 escons i passarien dels 31 actuals a només 9. Males notícies per l’esquerra, que passaria de 152 diputats a 128, mentre que la dreta aconseguiria una sòlida majoria absoluta de 191. Pel que fa als partits catalans, el sondeig afirma que Esquerra tindria un escó més (8) i que es posaria lleugerament per sobre de Junts, que repetiria amb 7.