Espanya deixarà de vendre als estrangers la ciutadania per 500.000 euros. Aquesta és la notícia que obre les portades d’El País i La Vanguardia encara que ho titulen amb menys sal i pebre. L’Ara i La Razón també la publiquen, més petita i amb la mateixa poca gràcia. Tècnicament, el govern deixarà de regalar permisos de residència —anomenats golden visas, visats d’or— als milionaris estrangers que gastin més de mig milió d’euros en habitatge. És una mesura aprovada pel govern de Mariano Rajoy el 2013 amb el pretext que era un incentiu per atraure inversions i talent de fora. Se n’han beneficiat unes 11.000 persones, el 35% de nacionalitat xinesa i russa. La nacionalitat de la resta de guardonats està molt repartida, com la loteria.
El visat-obsequi, però, es mantindrà per als que es gastin més de dos milions d'euros en deute públic espanyol o un milió en accions o participacions d'empreses espanyoles, en fons d'inversió o comptes corrents en bancs espanyols. En el fons, el govern només elimina el preu més barat de la ciutadania. Ara, ser resident permanent sortirà més car. S’ha dit amb malignitat canalla que la dreta espanyola, en general, té la pàtria on té la cartera. Ara resulta que és veritat. I no només la dreta. Al govern de Pedro Sánchez no li ha tremolat la mà en estroncar aquest canal d’entrada d’inversions i de talent —si més no talent immobiliari, encara que a Espanya no n’hi manca pas— amb l’excusa que ajudarà a abaratir el preu de l’habitatge, atès que els inversors i gent de talent forasters invertien en “zones de preus tensats”, que vol dir barris cars o molt cars però dissimulant.
Els diaris de Madrid estan poc o molt empipats amb el president Pere Aragonès, que ahir es va batre amb Isabel Díaz Ayuso, la presidenta de la Comunidad de Madrid, i altres capitostos autonòmics del Partido Popular en una comissió del Senat muntada per blasmar l’amnistia. Aragonès va dir que el referèndum arribarà tant sí com no, igual que l’amnistia, que anirà endavant malgrat que no agrada a la majoria del Senat, que està controlat pel PP.
El País ho titula de manera feridora i acusa al president de “fer campanya” i “donar peu al PP a atacar l’amnistia”. Com si fos culpa d’Aragonès que la comissió l’hagin convocat en plena precampanya electoral o com si ell hagués tingut manera d’apaivagar el furor pepero contra l’amnistia. Senyors d’El País, vostès demanen massa. Pobre president. A sobre que rep, el culpen de les clatellades? No hi ha dret. La Razón diu que Aragonès “s’embraveix davant Sánchez per desgastar Illa”, contorsió mental que, llegida més de dos cops, provoca un esquinç cerebral. El Mundo va per la mateixa línia, menys complicat i amb una foto d’Aragonès molt presidencial. El president hauria d’estar content perquè totes les portades de Madrid, fora de l’ABC, el donen gran —i potser no tan content perquè a les portades de casa, on ell juga el partit, no ha fet gaire forat.
