Quina guerra tan infantil. Fa uns quants dies que els diaris de Trio de la Benzina disparen títols de portada contra el govern espanyol a propòsit de la visita d’una delegació del Parlament Europeu, encapçalada per la presidenta del comitè de Control Pressupostari, Monika Hohlmeier, per supervisar l’aplicació dels fons europeus Next Generation. Si llegeixes aquests tres diaris, fa l’efecte que l’Estat espanyol gairebé s’ha fumat els 31.000 milions rebuts fins ara en operacions fraudulentes, dubtoses i clandestines. Tot es diu sense dir-ho, això sí, sense dades ni proves ni res, amb l’ajut de la mateixa senyora Hohleimer, de la que s’amaga una dada elemental: que és eurodiputada del Partit Popular Europeu (PPE).
El Mundo l’ha entrevistat i obre la portada aquest dijous amb un títol ben curiós —“Em preocupa donar a Espanya fons milionaris mentre es rebaixa la malversació”— com volent escampar la sospita que s’ha reformat el delicte per arrambar aquells diners impunement. Ni la malversació s’ha rebaixat —s’han reduït les penes d’un tipus— ni la delegació europea tenia entre les seves tasques analitzar la reforma del Codi Penal. Però es coneix que al tabloide ultra la realitat l’interessa més aviat poc i que la seva intenció és embolicar la troca contra el govern espanyol.
El País surt al pas amb un títol que reprodueix una frase de la diputada Hohleimer: “Frau? Esclar que no!”. Dissabte passat ja s’avançava en obrir portada amb una altra informació positiva pel govern espanyol: “Brussel·les avala la gestió dels fons a Espanya i allibera 6.000 milions més”. Dilluns va arribar la rèplica de l’ABC, també a tota portada: “La missió europea arriba condicionada pel suport de Von der Leyen a Sánchez”, una reinterpretació del que explicava El País per transmetre que els europarlamentaris no eren lliures per fer la seva feina, en previsió que contradiguessin les sospites que el tabloide monàrquic escampava de feia dies. Al dia següent, un altre títol per embrutar el camp. Cargolant el llenguatge, feia veure que la vicepresidenta i ministra d’Economia acusava la ministra d’Hisenda de ser la responsable dels fons europeus. El mateix dia, El Mundo, fidel al seu tema, relligava altra vegada fons europeus i malversació.
En fi, que l’Espanya real en que confia la Unió Europea i de la que aquests diaris tan patriotes n’haurien d’estar orgullosos, aquesta Espanya no és la seva, no els agrada i mereix ser empastifada amb sospites de frau sense més prova que les “preocupacions” d’una eurodiputada i una estratègia per entortolligar el llenguatge perquè, en el teu cap, les inquietuds i escrúpols de frau Hohlmeier apareguin com una acusació d’estafa al govern espanyol. També pots anar a la portada de l’Ara i treure’n l’aigua clara, tan fàcil com era: El Parlament Europeu “reclama a Espanya claredat i menys burocràcia amb els fons covid”. Voilà.