Amb quin entusiasme es pinta el futur d’Espanya a les portades dels diaris que es miren amb bons ulls al govern central! La Vanguardia parla del futur falaguer de la indústria militar espanyola en una bona promoció o balcó, que és com alguns anomenen la faixa immediatament sota la capçalera. El País diu que Espanya “es prepara per a un auge sense precedents” d’instal·lacions d’energia solar i eòlica. Ho qualifica d’“explosió”, concepte que queda una mica així si parles d’energies renovables però, mira, hauria estat pitjor, per inoportú i confús, si La Vanguardia hagués titulat “explosió de la indústria militar”. Tampoc s’escauria bé dir-ne explosió al pronòstic d’El Periódico, que presenta Itàlia i Espanya com a relleu de Rússia en el subministrament d’energia a la resta d’Europa. L’esdevenidor és esplendorós i de caire saudita.
Diu Patxi López en una entrevista a El Mundo que “qualsevol pot tenir a casa un corrupte o un corruptor”. És un dels títols de portada. L’exlehendakari i ara portaveu del Grup Socialista al Congrés dels Diputats enraona d’aquesta faisó en ser preguntat sobre el cas Mediador, protagonitzat per un exdiputat socialista que venia influència a canvi de diners. No gaire influència i no gaires diners —pel que se sap fins ara— malgrat la cridòria (I’m Shocked! Shocked!) de la dreta mediàtica des de fa una setmana. Doncs bé, o Patxi López juga una tècnica argumental sofisticada per treure’s de sobre l’últim corrupte socialista o el diari li ha fet una mala passada. És com si ens digués a tots: Fes-te així, que tu també tens un corrupte (o corruptor) al nas. És fàcil imaginar els lectors d’El Mundo arribant a casa aquest diumenge i demanant alarmats a la seva parella que deixi tot el que està fent per posar-se a cercar el corrupte (o corruptor) que sens dubte s’amaga a casa seva perquè, esclar, qui no té un corrupte (o corruptor) a casa, oi? En fi. Cal tenir molt nervi o no gaire cervell per a implicar que tothom és corrupte (o corruptor) per justificar o blanquejar el propi femer.
És també remarcable que l’ABC consideri la notícia principal el “gir al centre” de Giorgia Meloni, la primera ministra italiana i líder de la coalició de dreta extrema i extrema dreta. El programa electoral de Meloni incloïa propostes fregant la xenofòbia institucional, de manera que sí: és bona notícia que la seva postura sobre els migrants s’afileri amb la de la Unió Europea. Llàstima que, malgrat dedicar tant espai a la “centrificació” de la Meloni, l’ABC no hagi tingut la bondat ni la sensibilitat d’afegir que aquest dissabte el mar ha retornat tres cadàvers més —dos dels quals de menors— a la costa de Calàbria, on el 26 de febrer va naufragar una embarcació amb entre 180 i 200 migrants a bord. Feia hores que les autoritats sabien que aquella barcassa precària rondava per allí i ni cas. De moment hi ha 74 morts, dels quals 30 menors. El trànsit no s’atura. Mentre s’escrivia el Quioscos & Pantalles un altre vaixell amb 500 migrants tocava port a Crotone, també a Calàbria —aquest sí, escortat per la guàrdia costanera— i una altra barcassa que ha salpat de Líbia amb 47 persones a bord va a la deriva enmig del mal temps.
