La votació del sostre de despesa estava programada per aquest dijous en el Congrés -finalment aquest matí el govern espanyol ha ajornat la votació per evitar una nova derrota al Congrés- on s'havia de tornar a debatre i votar la senda d’estabilitat i el límit de la despesa, que és un pas previ necessari per a la presentació dels pressupostos generals de l'Estat. Perquè prosperi, quan es voti, són fonamentals els set vots de Junts, que ja ha advertit que tornarà a votar en contra, tal com ja va fer al juliol, si no es modifica la proposta actual. El Govern de Sánchez, a través del PSOE, ha estat negociant fins a l’últim moment, incloent-hi la recent reunió a Suïssa amb Carles Puigdemont, però la posició de Junts segueix sent inflexible. El PSOE tem que Sánchez pugui patir la seva 36a derrota parlamentària aquesta legislatura, però segons explica La Razón, l’executiu no dona el seu braç a tòrcer i està disposat a tallar el fil de l’espasa de Dàmocles que penja sobre el cap del president a l’exili, que no és altra que la llei d’amnistia. Segons diu el rotatiu en el titular principal de la seva portada, “Moncloa amenaça a Puigdemont amb eleccions i deixar-lo sense amnistia”, i sosté aquesta informació donant per fet que l’executiu controla el Tribunal Constitucional, i que “utilitza aquest control per forçar-lo a recolzar el sostre de despesa”.
El “xantatge” a Junts
Sosté el rotatiu de Planeta que, malgrat que les declaracions socialistes oficials resten importància a l’aprovació dels pressupostos, el govern de Sánchez està patint una tensió que els porta, “a la desesperada”, “a utilitzar totes les possibilitats per fer que Puigdemont canviï d’opinió en aquesta votació” i aquestes possibilitats, inclouen, “segons confirmen fonts de Junts”, que l’enviat de Moncloa (se suposa que es refereixen al secretari d’organització del partit, Santos Cerdán), “va arribar inclús a amenaçar-lo de deixar-lo sense amnistia si no donava llum verda al sostre de despesa i permetia d’aquesta manera que el govern (espanyol) guanyi almenys temps, tot i que finalment els comptes no arribaran a aprovar-se”. La Razón també assegura que l’entorn de Puigdemont s’ha pres com un “xantatge” aquesta amenaça que consistiria en un avançament electoral que “tallaria l’aplicació de l’amnistia pels que ja la tenen en procés, i també a futur”. Sosté La Razón que Puigdemont està enfadat per aquesta “utilització” política de la llei d’amnistia per desgastar al seu partit i mantenir-lo fora de joc, perquè el partit independentista interpreta que el govern de Sánchez està utilitzant la majoria progressista del Tribunal Constitucional com a “element d’extorsió”. I a Puigdemont, asseguren, se li estan fent excessivament llargs els terminis previstos perquè l’Alt Tribunal dictamini sobre la constitucionalitat de la llei, doncs s’ha parlat d’un termini de més d’un any.
La dona de Sánchez i el cas Koldo
Els altres dos diaris del trio de la benzina, El Mundo i l’ABC, també dediquen les seves portades a desgastar l'executiu de Sánchez. El primer centra l’atenció en els 111 segons de la declaració del president del govern davant el jutge Juan Carlos Peinado, que porta el cas obert contra la seva dona, Begoña Gómez, a la Moncloa. Publica una imatge de Sánchez que qualifica d’“històrica” i assegura que aquest van ser “els 111 segons més durs en la vida de Sánchez”. La declaració va durar dos minuts i segons explica El mundo, el president del govern la “regateja” acollint-se a l’article 416 de la Llei d'Enjudiciament Criminal: "Dispensa de no declarar". “I d'aquests 111 segons, sobre les "diligències prèvies 1146 2024", com recita el jutge, només grinyola una cosa així com una 'contradicció', en referir-se a la ‘relació’ amb Barrabés”, afirma el rotatiu. El jutge qüestiona Sánchez pels tres investigats, l’empresari Barrabés, el rector de la Universitat Complutense, Joaquín Goyache, i Begoña Gómez. Quan el jutge Peinado li pregunta a Sánchez si té algun tipus de “relació de parentiu, amistat, enemistat”, el president afirma: “És la meva esposa”, una frase que és el titular que fa servir el diari. Respecte a si tenia alguna relació amb els altres investigats, Sánchez va respondre amb un “no” i un “tampoc”.
I pel que fa a l’ABC, el seu tema de portada té una doble via de desgast. D’una banda, assegura que “el PNB aprofita la debilitat del Govern per intentar un major control sobre el CNI”, amb relació a la proposta dels nacionalistes bascos d’una proposició de llei per augmentar el control judicial sobre el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) que es debatrà per segona vegada aquests dimarts. D’altra banda, el diari conservador també destaca en la seva portada que “un alt càrrec destituït pel cas Koldo assenyala Sánchez”, amb relació a la declaració de l’exsotssecretari del Ministeri de Transport a l’Audiència Nacional assegurant que “la comissió que comprava el material urgent durant la pandèmia es reunia setmanalment amb el president del govern, els ministres Ábalos, Marlaska, Robles i Illa per autoritzar els contractes”.
El conflicte a l’Orient Mitjà
Però a banda dels temes polítics que pretenen desgastar l’executiu de Pedro Sánchez, en clau internacional la gran notícia de la jornada d’aquest dilluns van ser les relacionades amb el conflicte a l’Orient Mitjà i els bombardejos d’Israel sobre el Líban, que El País qualifica de “l'ofensiva més gran” que s’ha produït en quasi un any des que va començar la guerra de Gaza. Uns bombardejos sobre un miler d’objectius que han causat almenys 492 morts i més de 1.600 ferits, amb la voluntat d’Israel d’estendre la guerra, amb milers de soldats jueus que esperen a la frontera per a una possible invasió terrestre. També La Vanguardia es fa ressò de què l’exèrcit israelià ha intensificat els bombardejos contra els feus de Hezbollah, i destaca la trucada telefònica d’Israel als veïns del Líban advertint-los que deixessin casa seva i marxessin dels edificis on Hezbollah té amagades les armes perquè estaven posant en perill les seves vides i les de les seves famílies. L’Ara també obre amb el conflicte al Pròxim Orient i els bombardejos que han provocat un èxode civil davant la por a una invasió, i les paraules de Netanyahu vaticinant que venen “dies difícils” però que seguiran colpejant Hezbollah.
Entrevista al president Salvador Illa
El Periódico, per la seva part, obra la seva portada amb una entrevista amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, en el que assegura que “la solidaritat no és demanar que uns territoris financin les rebaixes fiscals d’altres”, i en la que també reconeix que Catalunya té un “dèficit de 150.000 habitatges” i per això “tot el sòl que hi ha s’ha de posar en marxa per construir més”. El president socialista també es refereix a l’ampliació de l’aeroport i afirma que la comissió que tracta aquesta qüestió es reunirà el 8 d’octubre i que espera “que la proposta estigui a principis del 2025”.
