Notícies, allò que se’n diu notícies, no n’hi ha gaires a les portades d’aquest dissabte. Gairebé tots els diaris obren parlant d’un fet que s’esdevindrà d’aquí a dues setmanes. Ja m’explicaràs. Fins llavors pot passar de tot, encara que tu ja saps que la manifestació contra els indults als condemnats per l’1-O es fa el 13 de juny perquè aquestes dues setmanes que queden la dreta espanyola pugui rostir a foc lent al govern espanyol. En fi. En protesta per aquests diaris sense notícies, el Quioscos & Pantalles contravindrà una altra norma de l’ofici, la de donar raó del títol al mateix primer paràgraf. Avui, el títol s’explica a l’últim paràgraf, apa.
Entre les cosetes comentables —sempre n’hi ha— figura el simpàtic titular de La Razón, per qui la notícia més important del dia és la inquietud del president del PP, Pablo Casado, per no sortir al costat del Conducator de Vox, Santiago Abascal. Ui sí. És el mateix Casado que el 13 de juny acudirà a l’esmentada mani amb Vox i Ciutadans, i el mateix Casado que ha endegat una recollida de signatures contra la mesura de gràcia molt semblant a la del 2004 “contra [l’Estatut de] Catalunya”. Tothom sap com va acabar aquesta iniciativa. En aquest context, inquietar-se per com quedaràs a la foto de Colón és una preocupació un xic naïf, per dir-ho benvolentment. Tipus Neró fent versos mentre Roma crema pels quatre cantons. És curiós que Casado, que governa amb Vox a Andalusia, Madrid i Múrcia, tingui aquests escrúpols amb Abascal. En fi, cadascú té les pors que vol. Ara, a La Razón ja són prou grandets per fixar-se en aquestes bajanades. Aviam, que sembla la revista oficial del club de fans! Només li manca dir al subtítol que desitgen al querido Pablo la millor companyia el dia 13 que ve, molts encerts en la combinació de camisa i pantalons i que no s’oblidi la mascareta a casa.
Té el seu què comparar els títols principals d’El País i La Vanguardia, que semblen iguals i no ho són. La diferència rau en aquest “ultradreta” del diari madrileny, un terme carregat, que el de Barcelona desplega en un respectuós “PP, Ciutadans i Vox”, com si no passés res de l’altre món. Tu sabràs quin dels dos titulars explica millor el que passa. El Punt Avui, que fa un doble sentit molt suat al titular principal —pareu tots, si podeu, de fer servir la frase de Jordi Cuixart, va— és l’únic que recorda que ahir era l’aniversari del tancament de Nissan i que els treballadors de la planta encara són a la intempèrie. Això està molt bé. S’han deixat escapar, però, l’ocasió de fer un doble sentit més punxegut a costa de la visita, també ahir, del nou conseller d’Empresa i Treball a Seat, dient que s’ha estimat més fer de conseller d’Empresa que de Treball. Diràs que és un mal acudit —i la veritat és que sí que ho és.
“Fills de puta de tota mena”
Finalment —ara va de bo— cal aturar-se a la primera d’El Mundo, que sobre la capçalera anuncia un reportatge sobre els 30 anys de l’atemptat d’ETA contra la casa-caserna de la Guàrdia Civil de Vic, vila anomenada —o titllada, vés a saber— de corazón del separatismo pel diari ultra. Seriosament, i al marge que els terroristes van assassinar nou persones (cinc d’elles menors) i no deu —el diari ha estat aquí poc curós—, està molt bé commemorar les víctimes d’aquella bàrbara desraó. Llàstima que El Mundo, altra vegada, vulgui aprofitar-se del dolor dels familiars i de tothom amb dos dits de front, per barrejar ETA amb l’independentisme amb afany de tacar l’un amb l’altra. És veritat que un dels terroristes responsables d’aquella massacre era català. Va haver de marxar amb ETA, pots comptar el pes que llavors tenia l’independentisme a Catalunya —menys encara la podridura terrorista. A El Mundo se li veu la llauna i tant li fa aprofitar-se dels morts, que no poden protestar: vol presentar la Catalunya d’ara com el País Basc de llavors. No és el primer cop que ho prova. En Joan Sales, que encunyà el concepte “filldeputisme històric”, hi trobaria aquí l’exemple perfecte d’aquells “provocadors, personatges més sòrdids i més tèrbols, els fills de puta de tota mena en una paraula” que esmentava en aquella carta a Màrius Torres.
