El títol del Quioscos & Pantalles seria el que podria posar un extraterrestre que llegís les portades d’avui o un chatbot d’intel·ligència artificial poc curós. Els diaris del Trio de la Benzina fan amb l’afer dels candidats exetarres de Bildu el seu tradicional exercici del gos de l’hortolà, que no menja ni deixa menjar. Dilluns i dimarts demanaven amb tot d’escarafalls i escàndol la renúncia dels candidats que han complert condemna per delictes de sang. Ara que hi han renunciat, aquests tres diaris es queixen que ho hagin fet. Malament si seguien a les llistes —hi tenien tot el dret— i malament quan pleguen.
La Razón afirma que Pedro Sánchez no descarta “la via Bildu”, que no se sap què és —perquè Bildu es va abstenir en la investidura de Sánchez—, però el llenguatge, pel qui se’n recordi, fa el mateix soroll que els comunicats d’ETA. L’ABC ho explica com un favor d’EH Bildu a Pedro Sánchez. Vinga. El Mundo no en té prou i diu que Sánchez “no trenca amb Bildu i accepta el blanqueig de 34 etarres”, en al·lusió als que han complert condemna per delictes menors que romanen a les llistes. Sánchez no hi té res a veure amb les llistes de Bildu o, si vols, hi té tant a veure com Feijóo, Ayuso, Abascal, Robles o qualsevol dels seus polítics favorits. Fot-li que és de Reus.
És impressionant com El País i l’Ara cauen en el mateix parany que La Vanguardia aquest dimarts i normalitzen la presència d’ETA al centre del debat polític i de la campanya electoral. ETA, que no assassina des del 2010. Certament, el mateix Pedro Sánchez s’ha deixat endur per aquest debat al Senat i calia informar-ne, esclar. Però obrir la portada amb el tema, assenyalant-ho com la principal informació del dia, és una mica fort. És seguir el joc del PP que, en no poder fer servir l’economia per castigar al govern espanyol, “ha tornat al marc d'ETA amb les llistes de Bildu al centre”, com explica Pilar Velasco a la seva columna i rebla el director d'aquesta casa a l'editorial.
Entretant, aquest dimarts s'ha fet públic el PIRLS (sigles en anglès d'Estudi Internacional de Progrés en Comprensió Lectora). Indica que els nens espanyols perden comprensió lectora significativament —encara que menys que els dels països de l’entorn—. És el tema que obre la portada de La Vanguardia i del que en diuen poca cosa en primera El País, El Mundo, La Razón i El Periódico. És un tema potent i del què se’n parla poc. La causa de la reculada són les mesures sanitàries contra la pandèmia de covid-19, que van fer perdre als alumnes entre la meitat i un terç de la formació presencial els anys 2020 i 2021.
En acabar la pandèmia, les escoles van reobrir i bon vent i barca nova, malgrat que calia fer-hi alguna cosa per pal·liar les pèrdues. No era cosa desconeguda. L’informe periòdic del Consell Superior d’Avaluació de Catalunya sobre els alumnes de 4t d’ESO (15 anys d'edat) reflecteix una reculada de 2,7 punts en castellà, 9,1 en matemàtiques i 6,3 en anglès al 2021 respecte a 2020. No es va preveure res i ara en paguem les conseqüències. Fer política és més intervenir des dels poders públics per resoldre situacions com aquesta que barallar-se com a gats per un terrorisme que no existeix. Els diaris haurien de ser els primers en saber-ho i exigir-ho.
