Diu El Mundo que Mariano Rajoy s’hi va posar bé en els contactes que el govern de José Luis Rodríguez Zapatero volia mantenir amb l’organització terrorista ETA de cara a la seva dissolució, allà cap al 2006. La veritat és que la resposta de Rajoy que obre la portada del diari és una gallegada de bona qualitat. Tu ves fent el que et sembli i ja em diràs com va, li diu a Zapatero. És a dir, que no se sap si el llavors líder de l’oposició aprova o desaprova els contactes, encara que el diari ho fa passar com si Rajoy els acceptés implícitament. No s’hi va oposar frontalment, com fins ara explicava la narrativa del PP sobre aquelles negociacions. El diari deixa al descobert la hipocresia del PP en aquest cas. Ara tot és escandalitzar-se per la declaració d’Arnaldo Otegi d’aquest dilluns. Abans tot era xiular i mirar al sostre: si sortia bé, m’apunto a l’èxit (és una “política d’Estat”), i si surt malament, assenyalo el PSOE com una colla de vendepatrias. Win-win.
Tot plegat deixa amb el cul en l’aire els que aquests dies dictaminen sobre la puresa d'intencions de l’esquerra abertzale basca i li exigeixen que demani perdó cridant i de genolls. El mateix govern espanyol ha estat l’últim de pujar en aquest carro, en considerar “insuficient” la declaració d’Otegi. El Periódico ho presenta com una “correcció” de la Moncloa al PSOE. Potser és més postureig que res. Perquè hi ha molt postureig —molt fer el pavero, diria Miquel Iceta— en els pronunciaments i opinions sobre tot aquest afer. El govern espanyol s’ha afanyat a trobar pèls als ous en el missatge d’Otegi, no sigui acusat de connivència amb el terrorisme etarra. La policia patriòtica vigila. Pressionen fort els que reclamen més contundència en la condemna d’ETA —solen ser els mateixos que es neguen a condemnar el franquisme i/o fan ulls grossos amb els GAL—. Les conseqüències són terribles. Ahir, un columnista nostrat va publicar una columna de 51 línies sobre el cas en el diari moderat on diu la seva. En fa servir 45 per deixar clar que considera terroristes els terroristes (cosa que tothom sap) i 5 al que realment vol dir. És la nova autocensura.
Mentrestant, al país real, la coalició PSOE-Podemos, que es va comprometre a derogar la “llei mordassa”, va aprovar ahir a la mesa del Congrés dels Diputats la 40a pròrroga del termini d'esmenes a la proposta d’eliminar-la registrada pel PNB fa un any. Traduït, vol dir que manté la proposta aturada una altra temporadeta més. La llei mordassa defineix com a sancionables més de 40 conductes noves relacionades amb la protesta social o política. Sancionables administrativament, és a dir, pel govern, tot i no ser delicte, i sense necessitat de procés judicial, com expliquen Laura Huerga i Blanca Busquets a Tu, calla! Ho conta en portada El Periódico de España. Potser els diaris guanyarien autoritat si apliquen al govern espanyol el mateix nivell d’exigència que a l’esquerra abertzale.
El Mundo, portada
La Razón, portada
ABC, portada
El País, portada
El Periódico de España, portada
La Vanguardia, portada
El Periódico, portada
El Punt Avui, portada
Ara, portada