Si les dades de la darrera enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat diguessin que la immersió lingüística a l’escola o l’ensenyament de la llengua catalana, així en general, és font de divisions, enfrontaments i fractura social —les famílies no es parlen, etcètera—, aquesta peça sobre les portades dels diaris de paper de Madrid i Barcelona seria facilíssima de fer. Però els resultats de l’enquesta són ben diferents. El català a l’escola no genera gaire polèmica entre els ciutadans del país. El 76% dels enquestats està molt o més aviat d'acord en la defensa del model d'immersió lingüística. Valga’m Déu. Fins ara, el relat dels diaris de Madrid és el contrari —i així seguirà— i els diaris de Barcelona tendeixen a no molestar gaire amb aquesta fabricació que el castellà està en perill, que les famílies castellanoparlants pateixen i tal pasqual.

El dia que disposes de bones dades per desmentir-ho, només un sol diari les té en portada. És El Punt Avui. Als diaris de Barcelona, aquest afer potser mereixia millor sort, encara que sempre poden excusar-se dient que les dades del CEO no estan de la seva part sinó dels diaris que venen la bola del “supremacisme” de la llengua catalana, etcètera. La Vanguardia, per exemple, s’estima més tenir en portada que la llei d’educació basca “donarà autonomia a les escoles” sobre la llengua, com fent ullets als responsables educatius catalans. La Generalitat farà això mateix amb el nou decret curricular però el diari de la Diagonal, fins ara, ho explica dient que Educació vol “eludir” les sentències que imposen el 25% de castellà a l’escola. Per fer el mateix, el Govern basc mereix flors i el de la Generalitat, clatellots. La Vanguardia potser podria proposar en un pròxim editorial que la conselleria d’Ensenyament basca es faci càrrec d’administrar les escoles catalanes. És una idea.

Molt interessant comparar les portades d’El País i La Razón. Mentre que el diari del Grupo Planeta diu, murri, que el PP “du fins a Brussel·les” el “frau” amb els fons europeus postpandèmia —i així ha estat—, El País explica el final de la història: la Comissió Europea no ha fet cas de les denúncies ni dels dirigents del PP que han peregrinat a Brussel·les per fer escarafalls i carotes. Per què La Razón només explica la meitat de la història no és complicat d’imaginar. El que és increïble i ridícul és que provi de fer-ho passar per periodisme.

El tema que té excitat i delirant al Trio de la Benzina és un informe de la Guàrdia Civil, filtrat al digital El Confidencial, que conté converses entre representants del Ministeri de l’Interior, advocats dels presos d’ETA dispersos en presons espanyoles, i de l’entitat Sare, que des de fa anys malda i es mou perquè s’apliqui a aquests presos la legislació penitenciària ordinària i així, entre altres coses, puguin tornar a presons del País Basc. La dreta mediàtica ho presenta com un “tracte de favor” i parla de “reunions freqüents”, “informació privilegiada” i “món proetarra”, bla, bla, bla. Com saps, ETA no actua des del 2011, es va desarmar el 2017 i dissoldre el 2018. Un d’aquests diaris s’exclama que el contacte entre Interior i els representants dels presos “inclou trucades personals i missatges de mòbil directes”. Com han de ser les trucades i missatges? “Impersonals” i “indirectes”? En fi. Només l’histerisme o la mala bava poden explicar aquestes bestieses fora mida —els títols principals de l’ABC i El Mundo—, amb un llenguatge i una narrativa que volen transferir a l’actualitat els pitjors anys de sang de la banda terrorista. Com que la banda ja no existeix i, per tant, no hi ha atemptats, als advocats i representants dels presos els fan passar per terroristes, i les converses entre ells i els càrrecs d’Interior són presentades com atemptats. Pobre Fernando Grande-Marlaska, ministre de l’Interior. De les 11 condemnes a Espanya per ignorar denúncies de tortures a acusats de terrorisme, set ho són per casos que depenien del mateix Marlaska quan era jutge al País Basc. I ara s’ha de veure assenyalat per “protegir-los”. El karma. Diuen que sempre torna.

El Punt Avui

La Vanguardia

El Periódico

Ara

El País

La Razón

El Mundo

ABC