La portada de tots els diaris de Madrid —i la de La Vanguardia— du la foto dels reis d’Espanya a la reproducció del zulo on la banda terrorista ETA va tenir segrestat 532 dies el funcionari de presons José Antonio Ortega Lara i 117 dies l’empresari Julio Iglesias Zamora. És part del Memorial de les Víctimes del Terrorisme inaugurat a Vitòria, un projecte que “no oblida cap dels terrorismes que hem patit [encara que] hi tenen un espai rellevant les víctimes d’ETA, perquè és el terrorisme que més danys personals, més víctimes i més impacte polític ha provocat”, segons el periodista Florencio Domínguez, director del centre. Això explica que de les tres plantes del Memorial, dues i un quart es dediquin a ETA i la resta als altres terrorismes (“Ultradreta i parapolicial, el d'extrema esquerra, sobretot els Grapo, i el gihadista”). Els objectius del centre són “construir la memòria col·lectiva de les víctimes” i “difondre els valors democràtics i ètics”. Magnífic.
El País escriu un peu de foto notarial, com una d’aquelles llistes d’objectes per als encants. Fa servir un sol adjectiu —“petit”— en referència al zulo i a fe de Déu que no s’equivoca perquè de petit ho era. La Vanguardia fa si fa o no fa, amb un xic més de sal (“la imatge més impactant”). Pel que fa als altres tres diaris, el Trio de la Benzina, ja és una altra cosa. El Mundo parla de zulo de la vergüenza que sepultó a Ortega Lara, amb un respecte relatiu per la llengua espanyola i ganes d’escalfar el públic. La Razón parla només de “les víctimes d’ETA” i oblida la resta de les que el centre memorialitza. L’ABC s’apunta a ser exacte i parla de “víctimes”. En qualsevol redacció dels fets —més rigorosa o més visceral—, el fet que la foto sigui la que és no deixa gaire espai a interpretacions. Quan es parla de terrorisme es parla d’ETA i quan es parla de víctimes també. Parlar de “terrorismes”, com fa La Vanguardia, no és ben vist.
El cas és que també ahir dilluns arrencava el PP la campanya de recollida de signatures Por la Constitución, la Justicia y por España, que és el paraigua conceptual que amaga l’objectiu real: un gran xou patrioter contra els indults als condemnats per l’1-O i en favor de la repressió judicial i administrativa de l’independentisme. Els acadèmics en diuen “el xiulet del gos”. Són paraules o conceptes de doble sentit: la seva literalitat innòcua amaga i presenta alhora el que realment vols dir. És una campanya semblant a la del 2004 contra l’Estatut, que els mateixos promotors venien a peu de carrer com contra los catalanes o contra Catalunya. Això fa lleig de dir així, oficialment, i d’aquí el lema Por la Constitución, la Justicia y por España, que tothom sap què vol dir. Als diaris els va molt bé també, perquè tècnicament no diuen cap mentida en repetir el lema, però ells mateixos saben que enganyen la gent en no explicar clarament què hi ha al darrere. Alerta als que s’indignin: això passa arreu, no només a Espanya. El Make America Great Again de Trump, posem per cas, era també un xiulet de gos que amagava el racisme de la seva campanya, etcètera. Pertot arreu couen pa.
Posats a amagar aquesta nova campanya contra los catalanes o contra Catalunya, la visita dels reis d’Espanya a Vitòria ha proporcionat als diaris una bona alternativa com a foto principal de les portades —potser no ho hauria estat de qualsevol manera, ves a saber, però tot fa pinta que sí. Una foto com la de l’Ara, únic diari que la destaca en primera pàgina, mentre que La Vanguardia la dona petiteta a sota de tot. Què no pagaries per haver presenciat el debat de portada del diari entre els que preferien la foto dels reis i els que s’estimaven més la foto de la campanya del PP? En fi. Es pot dir que ETA i els reis li han fet un favor al PP, estalviant-li quedar malament a les portades. Segurament, molt segurament, ha estat una casualitat afortunada que coincidissin els dos esdeveniments.
