Europa es troba en una cruïlla crítica, obligada a redefinir el seu paper en l’escenari global i a enfortir la seva capacitat d’indepedència, tant en l’economia com en la defensa territorial i dels seus valors tradicionals, davant uns Estats Units cada cop més distanciats i amb discursos i accions hostils contra el que ha estat el seu aliat duran dècades. L’arribada de Trump a la Casa Blanca està removent els fonaments de l’ordre mundial establert, explotant aquesta dependència que Europa ha tingut fins ara envers el gegant americà. La transformació de la geopolítica s’està produint a una velocitat vertiginosa, i la UE es veu obligada a considerar la seva posició en l’ordre mundial i la seva capacitat d’actuar de manera autònoma. Els Estats Units estan disposats a apostar fort explotant la seva posició de força, i Trump amenaça de soscavar l’aliança occidental en un moment crític, davant la creixent influència de la Xina i l’agressió russa a Ucraïna. L’OTAN trontolla, l’amenaça d’una guerra comercial ja és una realitat, Europa depèn del gas natural liquat nord-americà a conseqüència de les seves polítiques per deslligar-se de l’energia russa, i la UE s’enfronta al dilema d’enfortir la seva pròpia defensa -amb amenaces com la de Groenlàndia en l’horitzó- o seguir depenent de la voluntat dels Estats Units, que segueix volent deixar Europa fora de les negociacions de pau entre Rússia i Ucraïna. Volodímir Zelenski va exposar aquest dissabte la seva recepta: crear un exèrcit propi, les "Forces Armades d’Europa", i ha demanat als líders europeus un pas endavant perquè “el futur d’Europa depengui només dels europeus”.
Macron convoca una cimera urgent
Les portades destil·len molta preocupació envers el futur d’Europa, i encara cueja el reguitzell d’atacs del vicepresident JD Vance des de la tribuna de la Conferència de Seguretat de Múnic, la reunió amb la candidata del partit d’ultradreta Alternativa per Alemanya (AfD) i la contundent resposta del canceller Olaf Scholz, amb qui el número dos de la Casa Blanca, en canvi, no es va voler reunir. “El gir estratègic de Trump deixa sola la UE”, titula La Vanguardia, que recull que el líder francès Emmanuel Macron ha convocat als dirigents europeus a una cimera urgent a París aquest dilluns per respondre al desafiament dels Estats Units.
Una crisi estratègica sense precedents
“La fractura amb els EUA empenten Europa a una nova època”, titula El País, que també expressa la seva inquietud per les polítiques del trumpisme, que “esquerden l’aliança transatlàntica i obliguen la UE a reaccionar”, al que se suma que l’enviat nord-americà per Ucraïna afirma que “els europeus no tindran seient en la taula de negociació amb Rússia”. En el seu editorial, el rotatiu de Prisa afirma que la Unió Europea “s’enfronta a una crisi estratègica sense precedents a causa del gir en la política exterior dels EUA, que ha passat de ser la d’un soci fiable a actuar amb hostilitat cap als seus aliats del Vell Continent. En un món en el qual només es respecta la força bruta, la UE es troba en una posició de vulnerabilitat perquè s’ha construït sobre la base del dret i no del poder militar o la coerció econòmica”, afirma El País.
Zelenski sacseja la consciència europea
També l’ABC i El Mundo obren les seves portades amb Zelenski com a gran protagonista, després de la seva demanda a Europa de crear el seu propi exèrcit, que “en la Unió Europea s'accepta de manera discreta, però al·ludeixen a problemes de finançament”, assegura el primer. El segon diari madrileny, per la seva part, destaca que “Zelenski desperta a Europa”, i examina la situació des de diferents angles. D’una banda, les tensions que provoca que els Estats Units vulguin deixar Europa fora de les negociacions de pau de la guerra, que Ucraïna no accepta; la negativa de Zelenski de signar l’acord per concedir-li als EUA les “terres rares” per manca de “garanties”; les exigències nord-americanes per què els països europeus de l’OTAN inverteixin més despesa en defensa, i per últim, la posició d’Espanya, on Sánchez “es presenta com a paladí europeu contra els ultres, mentre Abascal busca treure rèdit del seu amic Trump”. També el diari Ara obre amb una pregunta relacionada amb la qüestió de les negociacions per posar fi a la guerra, de les que els EUA volen deixar fora Europa: "Qui negociarà la pau" a Ucraïna?, es pregunta.
Puigdemont, “l’agent decisiu davant Sánchez”
Hi ha un altre tema que destaca aquest diumenge en la portada de La Razón, que obre amb una crònica analitzant el paper de Carles Puigdemont com a “agent decisiu davant Sánchez” i el seu paper cada cop més predominant en la política espanyola. Afirma el rotatiu de Planeta que “el pelegrinatge creixent a Waterloo de polítics i empresaris li atorga (al president a l’exili) un gran poder en la política espanyola”. I posa com a exemple que “el futur de Yolanda Díaz està també en les seves mans pel seu vot en la reducció de la jornada laboral”. Però també planteja altres preguntes, per les que “el president del Govern (espanyol) no té resposta. Què passarà amb la llei Begoña? -la reforma judicial que sembla dissenyada ad hoc per bloquejar les causes judicials que afecten l’entorn del president espanyol-. O amb la resta de decisions fiscals que anaven en el decret òmnibus que va acabar trossejat per la imposició de Junts? O amb el repartiment entre les comunitats autònomes dels menors estrangers no acompanyats que segueixen amuntegats a les Canàries?”. Sí, en efecte, tot passa per Waterloo.
