Les portades d’avui són un bon termòmetre per calibrar què tenen al cap els diaris de paper —si fas l’esforç de considerar-los persones— i com ens ho volen vendre. Cada un havia de triar entre tres afers molt carregats ideològicament per obrir la portada: l’aprovació al Congrés de la llei de l’eutanàsia, la sentència del Tribunal Superior de Catalunya (TSJC) que obliga les escoles catalanes a fer un mínim del 25% d'hores en espanyol, i l’agreujament de les restriccions per aturar els contagis de la Covid-19. Aquest últim tema ho tenia malament perquè era a moltes portades d’ahir i als diaris no els agrada repetir. Els tabloides britànics, que de portades en saben un niu, ho tenen per norma —fora de casos com l’atemptat a les Torres Bessones de Nova York que, com a màxim, mereixen tres dies consecutius en portada.
El resultat d’aquest diguem-ne concurs és gairebé un empat. Tres diaris obren amb l’eutanàsia: El País, l’Ara i El Punt Avui. Tres amb la pandèmia: La Vanguardia, El Periódico i El Mundo, que ho fa amb una variant pròpia (potser hauríem de dir-ne mutació?) i avança la decisió del Tribunal Suprem d’investigar “la gestió del coronavirus” del govern espanyol [volen dir de la pandèmia, perquè els virus no es gestionen, però mira, ves, tothom té un mal dia]. Ho presenta com que el Suprem passa del dictamen de la Fiscalia i tira endavant com agrada a El Mundo. Aquest punt cal que recordis el codi de senyals del diari: Suprem = bons, independents, patriotes; Fiscalia = dolents, titelles governamentals, amics d’etarres i separatistes. La Razón va per lliure i diu que l’emèrit es quedarà unes setmanes més als Emirats. Emèrit/Emirats. Sona bé.
Més ganes que dades
Pel que fa a l’eutanàsia, les portades parlen de diada històrica, etcètera. Es veu que els diaris en tenien moltes ganes, de l’eutanàsia, potser més i tot que la gent, si fem cas de les dades: el 2017, va ser la causa de mort d’entre l’1% i el 4% dels malalts dels cinc països on és legal, entre les xifres del Canadà, que la va regular el mateix any, i d’Holanda, que ho va fer el 2002. Segurament a Espanya va per aquí. Què té d’històric, això? Almenys no en diuen “mort digna”, que suposava que les altres no ho eren. Sap greu, però, que diaris com El País i La Vanguardia acudeixin al patetisme fàcil, ploramiques i sensacionalista de presentar el cas de la Mari Ángeles —que inclou monges perverses i tot—, com si això passés cada dia mil cops. Com si no tinguessin arguments i dades per defensar el seu suport a l’eutanàsia. Perquè en tenen, oi?
L’ABC és l’únic diari que obre amb la sentència que protagonitza el TSJC, ara en el paper de Departament d’Educació, igual que a la primavera passada es va subrogar, per les seves pistoles, en el Departament de Salut. En resum, els senyors magistrats diuen al Govern com ha de governar i al Parlament com ha de legislar. Tot això sense que cap ni un hagi estat votat pels ciutadans per a exercir poder legislatiu o executiu. Són lliçons que va aprenent del germà gran, el Tribunal Suprem, que treu i posa presidents de la Generalitat amb aquella alegria, per exemple. El Mundo s'excita més del compte i diu que la sentència "desautoritza la ley Celáa", que és com confondre el cul amb la primavera. Per tot aquest context, es fa estrany que els diaris de Barcelona no hagin donat més bola en portada a aquesta sentència. A La Vanguardia ni surt, i a la resta sembla que hi és de casualitat. Bé, ya sabemos lo que pasa en Catalunya.
