Es fa estranya la minsa presència a les portades de dues notícies que tenen a veure amb els teus diners. Molts diners: 130.000 milions d’euros. La part més petita són els primers 10.000 milions dels fons europeus de recuperació pospandèmia. Brussel·les ha certificat que Espanya està en condicions de rebre’ls i ara cal que la resta dels estats membres de la Unió Europea ho acceptin. Hauria de ser un tràmit, però últimament els tràmits els carrega el diable. Potser per això s'explica l’absència d’aquesta notícia a les primeres. No diguis blat, etcètera. Potser hi ha altres raons, com no fer quedar bé al govern espanyol de cap manera. L’ABC es fa ressò d’aquesta notícia a la seva segona portada, la de la pàgina 2, però ho expressa de forma que l’Executiu socialcomunista no s’apunti ni un mèrit. Diu el tabloide monàrquic que “la UE dóna aire a Sánchez en avalar l’entrega de 10.000 milions en fons”.
Aviam. La Unió Europea no dóna res. Per a rebre aquests diners, el govern espanyol s’ha hagut de comprometre a retallar les pensions, no modificar gairebé gens la reforma laboral del PP, posar peatges a les autovies… etcètera. Són decisions que pagarem entre tots. Literalment. A més, la disposició d’aquests fons és un acord de tots els estats membres i depén de condicions taxades: si les compleixes, reps els diners. No és cap regal que la UE atorga graciosament, un intercanvi de favors o una conxorxa d'amiguets. Això de l’ABC és pitjor que enganyar de mala fe. És prendre la gent per idiota. Encara que, si ho mires bé, hi ha la possibilitat que pensin realment que el mecanisme del fons europeu funciona arbitràriament perquè és el que estan acostumats a veure o els hi sembla normal i els que ells aplicarien. També podria ser.
Els altres 120.000 milions són els afectats per la revisió del sistema de finançament autonòmic acordat el 2009 entre el conseller Antoni Castells i la ministra Elena Salgado. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha fet arribar als governs autonòmics una nova proposta de càlcul per repartir aquella quantitat i substituir el sistema del 2009, causant de grans diferències entre comunitats autònomes: al 2018, Cantàbria va disposar de 3.400 €/habitant i Catalunya de 2.664€.
En funció de l’explicació que donen d’aquest nou mètode de càlcul, tens avui dos tipus de portades. Les que porten l’aigua al molí del govern central diuen que la Sanitat i l'Educació (el 75% dels 120.000 milions) “guanyen pes” en el repartiment del finançament autonòmic. No en guanyen gaire, de pes, però en guanyen. L’altre grup de diaris s'ho mira d'una altra forma i explica la proposta dient que el nou mètode de càlcul només esmena lleugerament el recompte de la població, sempre el criteri principal, i torna a ignorar el cost de la vida diferent a cada comunitat autònoma. Com la vida és més cara a Catalunya que a Extremadura, a la Generalitat li costa més que a la Junta el mateix llit d’hospital o la mateixa plaça escolar. Tu solet t’adones que si el repartiment en funció sobretot de la població no es corregeix, acaba per perjudicar les autonomies amb un cost de la vida més elevat. Entre els diaris que tenen la cosa en portada, El País i El Periódico titulen “a favor” del govern espanyol —què estrany, oi?— i La Vanguardia i l’Ara titulen “a favor” de les autonomies. Potser et ve al cap si Catalunya hi guanya alguna cosa, en aquesta revisió. Esclar que no. Però ei, és només una proposta per arrencar la negociació. És a dir, que encara hi pots sortir perdent més. Molt més.
La Vanguardia, portada
El Periódico, portada
El Punt Avui, portada
El País, portada
El Mundo, portada
ABC; portada
La Razón, portada