El govern espanyol ofereix a les comunitats autonòmiques més diners que mai i els diaris hi dediquen menys espai que mai. El 2022, les bestretes que nodriran el sistema de finançament autonòmic s’enfilaran a 112.213 milions d'euros, un 6,3% més que el 2021. Catalunya en rebrà 21.057 milions, un 6,8% més que l'any anterior. Els diaris ho expliquen en portada amb expressions com “xifra rècord” (El Periódico) o “més diners que mai” (El País), però hi dediquen un espai escarransit entre les peces més petites. La Vanguardia es fixa en una altra peça del finançament autonòmic: Hisenda renuncia a recuperar els 3.900 milions de més avançats l’any passat —1.024 toquen a Catalunya—. El Punt Avui s’estima més dir que el conseller Giró està content d’haver assistit al Consell de Política Fiscal i Financera, la reunió anual on el govern espanyol anuncia de quin mal han de morir els pressupostos autonòmics i a la que Catalunya no hi assistia des del 2016. L’únic que obre portada amb el tema és l’Ara, amb un títol que és un esclat de joia. Una altra manera de veure-ho és que Hisenda avança més diners a les autonomies però les lliga curt perquè rebaixa a la meitat el marge d’endeutament que demanaven, una manera de que no facin el que volen elles sinó el que vol Hisenda.
El Mundo i La Razón, en canvi, donen doctrina sobre aquestes “xifres rècord”. Diuen que és un xantatge a les autonomies: més diners a canvi d’aprovar els pressupostos generals de l’Estat. Ja són ganes, perquè les autonomies no aproven els pressupostos de l’Estat. Ho fan el Congrés i el Senat, però com que cap d’aquests dos diaris no va curt d’imaginació, aquí ho tens. És inquietant, a més, que El Mundo consideri que una manera de governar és “amenaçar les CCAA crítiques amb no donar-los fons”. Crítiques amb què? Com s’ho faria el govern central per “no donar-los fons” així, en absolut, si la llei ja estableix unes transferències automàtiques en funció de la recaptació fiscal, etcètera? En fi. Fa l’efecte que fabriquen cada dia un país diferent només per justificar els disbarats i catàstrofes que s’inventen. En el futur, qui llegeixi les portades del Trio de la Benzina —en especial les d’El Mundo— quedarà admirat/da de la capacitat d’Espanya de resistir les calamitats que diàriament li infligien els socialcomunistes, els separatistes, els terroristes, la covid-19 i els catalans. Potser publiquen aquestes portades per això. Pel futur.
Els avals de l'ICF
El País i El Mundo van rebre ahir l’inestimable ajut de la Fiscalia per mantenir en portada les fiances que el Tribunal de Comptes vol cobrar a 34 excàrrecs de la Generalitat a costa del seu patrimoni personal. Arran d’una denuncia de Ciutadans, la Fiscalia investiga l’Institut Català de Finances per avalar el fons de riscos creat per la Generalitat per protegir els seus càrrecs i funcionaris de confiscacions punitives com l’esmentada. El Tribunal de Comptes no ha sabut trobar la manera de bloquejar la iniciativa del Govern i s’ha activat el mecanisme de reserva de la via judicial contra els que han gosat interposar-s'hi. Això permet els diaris de Madrid i alguns de Barcelona mantenir i difondre el relat que el fons de riscos és un tripijoc del Govern per protegir als encausats amb diners públics. Perquè els tripijocs sempre els fan els mateixos.
Avui la nota d’humor la posa La Razón que, en el peu de la foto principal de portada, parla de “la productiva agenda de Felip VI al Perú”. Explica que el rei s’ha entrevistat amb els presidents del Xile i de Colòmbia (els dos en greus dificultats als seus països) i ha assistit a la presa de possessió del nou president del Perú. Què deuen entendre per "productivitat"?
