Portades: Joan Carles se surt amb la seva… a mitges

Naturalment, la invasió de Rússia a Ucraïna obre les portades de la majoria dels diaris, justament el dia que l’exèrcit de Putin conqueria Kherson, estratègic port i tercera ciutat del país. Per sota queda la notícia de que la fiscalia renuncia a investigar els indicis de frau fiscal i suborn comesos per Joan Carles I, irregularitats que descriu amb molta claredat el cap de la Fiscalia Anticorrupció, Alejandro Luzón, als seus informes, on no fa gaires presoners. Si el que explica el fiscal s’atribuís a qualsevol ciutadà espanyol o estranger residenciat a Espanya (tu mateix/a, per exemple), el ministeri públic s’hauria querellat contra el ciutadà en qüestió (tu mateix/a, per exemple). El rei emèrit se’n surt perquè alguns dels fets es van cometre fa massa temps i han prescrit. D’altres decauen per la inviolabilitat que l'article 56.3 de la Constitució atorga al cap d'Estat. Les que no cauen en cap dels supòsits anteriors les ha netejat la regularització fiscal a què es va acollir l’emèrit. Que la fiscalia hagi volgut fer pública ahir la seva decisió no és cap casualitat. Tampoc ho és que l’ABC i La Razón, que fins i tot obren portada amb el tema, i El Mundo, ho expliquin com si Joan Carles no hagués fet res, tot insinuant que és tot una conxorxa d’uns fiscals amb la pell massa fina i uns polítics delerosos de passar comptes. Senzillament, la millor manera de no cridar l’atenció no és ignorar-ho o amagar-ho, sinó explicar-ho d’una manera menys perjudicial. És la mateixa tàctica de Vladímir Vladímirovitx per fabricar la narrativa amb què explica com una bona acció la invasió d’Ucraïna.

És un misteri per què aquests tres diaris no volen o no gosen ni reproduir bé l’escrit del fiscal en cap anticorrupció, que no és cap saltataulells. No será perquè no disposin de la informació ni perquè no hagin llegit el retrat del defraudador i comissionista internacional que s’hi presenta. El Trio de la Benzina podria informar, explicar les coses, però s’estima més emblanquinar el sepulcre, per dir-ho amb una imatge evangèlica popular. Una prova: la fiscalia diu que no s’ha pogut establir, “ni tan sols de manera indiciària”, cap lligam entre els 64.884.405 euros ingressats al compte de la fundació Lucum el 2008 i l'adjudicació de les obres de l'AVE a La Meca. Però també afegeix que es tractaria d'un “regal en consideració” a la condició de cap de l'Estat de Joan Carles I. Això és indici de suborn… però hauria prescrit. El Mundo, La Razón i l’ABC expliquen en portada la primera part (no hi ha indicis), però no la segona (sí que n’hi ha). La Vanguardia, que en portada passa sobre l’afer amb peus de gat i un títol administratiu, encara té vergonya de dir que hi ha indicis de delicte, però aviat s’apressa a afegir que “les opcions [de Joan Carles I] de tornar a Espanya són més grans”. El Periódico també ho titula en fred i es fixa només en la part de l'informe que li convé. Que li convé a Joan Carles I.

Un altre tema que no apareix a les portades és el devastador efecte de les sancions imposades a Rússia, l’onzena economia mundial. És il·legal que empreses occidentals tractin amb els grans bancs russos —fora del comerç d’energia—, als que ha tancat l’aixeta dels circuit global de pagaments. El flux de capitals cap i des de Rússia gairebé s’ha aturat. El banc central rus no pot accedir a bona part de les seves reserves estrangeres, 570.000 milions d’euros que ja no pagaran la guerra de Putin. El ruble ha caigut un 28% aquest any. El capital fuig. Les cotitzades russes fora del país han caigut més d'un 90%. Les multinacionals marxen: ahir era Siemens, instal·lada a Rússia des del 1852. L’avís d’una inflació desbocada és gran. L’amenaça del corralito és real i els russos fan cua als bancs “des de Moscou fins a Múrmansk”, explica The Economist. La Unió Europea i els Estats Units tenen un bastó, que pega i no fa remor.

ABC