Onze dies després de morir, Elisabet II descansa en pau. Nosaltres no, lamentablement, perquè ens persegueixen les contingències i avatars dels Borbons de la casa reial espanyola, protagonista veritable de les portades d’aquests dimarts, fora de la d’El Punt Avui. La mateixa fotografia obre la portada dels diaris perquè s’hi pot veure Joan Carles I —rei emèrit d’Espanya, ara resident als Emirats Àrabs Units—, la seva dona, el seu fill i la seva jove a més a més d’una fracció del taüt de la Reina de la Gran Bretanya. El govern espanyol i la casa reial no han dit gran cosa d’aquest retrobament, de manera que a molts diaris els ha mancat consigna o s’han ressentit de l’absència de relat oficial. El títol de portada més còmic és el d’El Mundo: “La Família Reial unida per voluntat d’Elisabet II”. Ja fa gràcia l’equívoc, perquè està tan dividida la casa reial espanyola com la britànica i, d’entrada, no saps de quina parla el diari —potser està fet expressament—. Un subtítol aclareix, però, que es tracta de l’espanyola. Només llavors es veu tan ridícul que els portadistes del diari hagin interpretat que és “la voluntat” de la difunta reina britànica que coincidissin els quatre reials personatges després de gairebé tres anys sense veure’s plegats. Com si el diari creiès que Elisabet II té poders taumatúrgics, una mena de Cid que combat després de morta. És una presentació molt estranya del funeral.
Els altres diaris fan si fa no fa sense dir bajanades infantils. La Vanguardia i El País ho presenten amb un estil fredot i acadèmic, centrat el diari de Barcelona el els quatre reials personatges espanyols, i el de Madrid en la quantitat de mandataris que ha assistit a la missa anglicana de funeral. potser s’esqueia deixar anar una mica d’emoció i posar-hi un xic més de cor. També tens avui les exageracions llagoteres típiques, com “eterna i universal” d’El Periódico —fa vergonyeta però no és res inusual— o més contingudes, com “una gran reina” de La Razón. Tot plegat es barreja amb titulars sentenciosos com el de l’Ara (“Fervor popular, funeral global”) o solemnes i altisonants com “La fi d’una era”, de l’ABC, que deu ser l’últim diari del sistema solar en dir-ho. Fa onze dies que és la fi d’una era, mare meva. Una era és un altra cosa, gent, com en “qui no vulgui pols que no vagi a l’era”. En fi. Sort que ja ha passat tot perquè una bona part del món pensant també n’està “tip de la pompa”, com explica l’advocat Xavier Melero d’ell mateix en una columna a La Vanguardia.
El diari de referència de Catalunya no atorga el títol principal al funeral d’Elisabet II. Li dona a un dels temes que més fan salivar al diari: els impostos —encara que sempre després dels temes relacionats amb el diàleg, el pacte, la moderació, la concòrdia, etcètera, etcètera. Andalusia ha fet un Ayuso i eliminarà l’impost de patrimoni “per atreure catalans”. Val a dir que es tracta d’una determinada mena de catalans: prínceps i prohoms, gent que potser mai s’ha netejat les sabates ni mai s’ha fet el llit. No hi ha manera de saber si el títol és una mena de crit d’alarma del diari o una expressió del seu malestar, de la seva alegria o de la seva inquietud. El País, en canvi, que també obre amb aquest afer, explica que la mesura beneficia tot just a 20.000 rendes altes d’Andalusia, el 0,2% dels contribuents de la regió. La gràcia d’aquestes mesures —com la d’eliminar l’impost de successions, per exemple— no és que milloren la teva vida, que no la milloren, sinó que agraden molt tothom perque són aspiracionals: ningú pensa que no serà ric i, si és així, vol pagar com menys impostos millor. El diari espanyol de referència ho situa en el seu context polític: el PP, a través de les autonomies, vol enviar-te el missatge que faran el mateix si arriben a governar Espanya. Rebaixar impostos sense cap més acompanyament vol dir que els serveis públics o les prestacions socials es retallaran o que els salaris de metges, jutges i mestres seguiran sent una filfa. Si pagues menys, reps menys. Però als diaris què els importa.