Primer el que és primer. El 26 d’octubre del 2023, El Periódico va celebrar els 45 anys. Les festes de celebració han seguit aquest dijous amb un concert d’Estopa. Una foto de l’esdeveniment obre la portada del diari i aquí és de justícia felicitar a tots el que el fan. Per molts anys! A més a més, la data triada és un dia després del que seria el 77è aniversari d’Antonio Franco, cocreador de la fórmula del diari i primer director de la cosa, mort el 2021.
El Mundo, un dia tard, obre portada amb l’informe de les lletrades de la comissió de justícia del Congrés dels Diputats que posa en dubte la constitucionalitat de la proposició de llei d’amnistia. Per compensar, aquest divendres lliguen el tema a una campanya seva —esgotada fa unes setmanes— contra el secretari de la cambra baixa, Fernando Galindo, nomenat per Francina Armengol i procedent de La Moncloa, que va avalar l'admissió a tràmit de la proposició de llei. El Mundo es cuida bé de remarcar la “solidesa de l’argumentació” del nou informe, etcètera, i una font desconeguda (una més) afirma que Galindo queda “molt tocat”. Aquest nou dictamen el subscriu Piedad García-Escudero Márquez, lletrada de les Corts Generals des del 1981, doctora i catedràtica de Dret Constitucional i exsecretària general i exlletrada major del Congrés fins a l’octubre de l’any passat. La doctora García-Escudero és germana del polític de tota la vida Pío García-Escudero Márquez, quart comte de Badarán, que fou president del Senat entre el 2011 i el 2019 i també president del PP de Madrid i diputat regional. És senador des del 1995. Això no ho explica el tabloide ultra. Perquè, esclar, és molt important d’on ve Galindo, però no d’on ve García-Escudero (doña Piedad).
El Mundo tampoc no diu res en portada de l’obstinació del jutge de l’Audiència Nacional, Manuel García-Castellón, en acusar de terrorisme Tsunami Democràtic per la invasió de la terminal 2 de l’aeroport del Prat i afirmar que aquella protesta la van dirigir Carles Puigdemont i Marta Rovira, entre altres. Amb una acusació de terrorisme, cap dels dos podria beneficiar-se de l’amnistia de la qual dubten les esmentades lletrades del Congrés. Segurament aquest jutge —sempre promocionat pels governs del PP— i les lletrades de la doctora García-Escudero (doña Piedad) no tenen res a veure, però l’efecte que fa és que juguen en el mateix equip polític o, si més no, que les seves decisions encaixen amb els interessos del mateix equip polític. “Qui pugui parlar, que parli; qui pugui fer, que faci; qui pugui aportar, que aporti; qui es pugui moure, que es mogui”, com va dir José María Aznar el 2 de novembre del 2023 en una intervenció a l’Instituto Atlántico de Gobierno, un centre de formació de graduats que presideix el mateix Aznar per promoure les idees de la dreta dura nacionalista espanyola. Quina casualitat.
La resta de diaris de Madrid sí que tenen García-Castellón en portada, però amagat. Els interessa més destacar l’acord de la coalició de la investidura en unes quantes esmenes tècniques al projecte de llei d’amnistia. El País prova que no surti fum per la xemeneia i tira aigua al vi dient que es tracta d’uns “lleus retocs”. Com que uns “lleus retocs” mai són tema per obrir primera pàgina —és obvi—, el diari subratlla l’acceptació de Junts a les esmenes del PSOE, com volent dir que els socialistes, a poc a poc, van domesticant els independentistes més rebels, etcètera, en contraposició a la política de repressió i sotmetiment patrocinada pel PP, bla, bla, bla. La Razón presenta el mateix relat de forma menys falaguera per als socialistes, a qui presenta com a gent sotmesa a Junts, amb qui han adoptat una política d’apaivagament covarda i antipatriòtica i tal pasqual.
La Vanguardia, l’Ara i El Punt Avui, però, sí que estan inquiets per la croada de García-Castellón. El diari de la Diagonal diu que el magistrat “complica l’amnistia” al mateix títol principal. L’Ara, en un subtítol, afirma que “busca esquivar la llei d’amnistia pactada per la majoria de govern”. El Punt, en aquest espai mínim de portada que ara dedica a les notícies, posa al títol “terrorisme” així entre cometes, que la major part de les vegades significa que és una declaració d’algú i altres, com en aquesta, hi suma un deix com de raresa a l’expressió marcada.