Les portades dels diaris de Madrid d’aquest divendres són la prova que el magistrat de l’Audiència Nacional, Manuel García-Castellón, encapçala una guerra judicial (lawfare vol dir això en anglès) per acusar Carles Puigdemont de terrorisme i evitar així que es beneficiï de la llei d’amnistia que tramiten les Corts espanyoles. Obren amb aquest afer El País, El Mundo i l’ABC —La Razón no, però ho publica com a segon tema. També publiquen en primera pàgina, en to menor, l’espionatge del CNI a Pere Aragonès abans de ser president perquè el consideraven un dels líders clandestins dels CDR. L’espionatge també el va autoritzar un jutge i el govern espanyol en tenia constància. L’ABC i El Mundo sembla que aplaudeixin en els seus títols la persecució judicial i pinten García-Castellón com una mena de Batman de la justícia espanyola que lluita contra els Jokers de l’amnistia. El tabloide monàrquic és el que fabrica la versió més retorçada, perquè capgira la realitat en presentar al jutge com un resistent a “les maniobres del govern”.
Tot plegat no fa més que donar la raó a la vicepresidenta Teresa Ribera quan va carregar contra el magistrat per “la seva tendència” a actuar en “moments polítics sensibles” i “sempre en la mateixa direcció”. El mateix García-Castellón ho ha admès en manifestar que va començar a investigar Puigdemont mentre PSOE i Junts negociaven la investidura de Pedro Sánchez i sis dies després que es fes pública la reunió a Ginebra entre el secretari d’organització socialista, Santos Cerdán, i el president exiliat. Una dita estatunidenca diu que si un ocell “camina com un ànec, neda com un ànec i nyequeja com un ànec, llavors probablement és un ànec”. Les portades d’aquest divendres diuen a crits que Manuel García-Castellón és… un ànec.
Entre els diaris de Barcelona, en canvi, només l’Ara obre amb aquests afers, que afecten els drets civils i polítics dels ciutadans, i posen en relleu la crisi entre el poder judicial i els poders executiu i legislatiu. És un fenomen peculiar. Fa l’efecte que viuen en un altre planeta o, potser millor dit, es fan palesos quins són els seus interessos reals, allò que els fa bategar. La Vanguardia obre a tota portada amb els nomenaments de president i conseller delegat de Criteria, el grup empresarial de CaixaBank, que és el tema principal de conversa a tota hora i a tot arreu, com tothom sap. El Punt Avui obre amb un reportatge sobre els motius pels quals els músics de carrer ho deixen córrer. Aquests dos diaris encara parlen de les maniobres de García-Castellón en uns racons de portada. El Periódico considera que la notícia més important del dia és el descens de la xifra de suïcidis de menors. De les martingales de García-Castellón —ara ja sense careta— i del CNI, ni una paraula en primera pàgina.
