La campanya electoral de les eleccions catalanes, de tan ensopida, gairebé només existeix als diaris i a les xarxes socials. A les portades d’aquest divendres, però, s’hi detecta una certa electricitat —si real o fabricada, ja és una altra cosa— arran de la disposició de Salvador Illa a parlar amb Carles Puigdemont per formar govern. A La Vanguardia se li endevina una certa il·lusió per la proposta “transversal” del candidat socialista i hi afegeix que l’objectiu del PSC és “evitar el bloqueig”. Puigdemont ha rebutjat qualsevol acord amb els socialistes i ha demanat a ERC que es retrati i digui el mateix, cosa que Esquerra ja ha fet en diverses ocasions, també aquest mateix dijous. Com que la condició d’Illa és que Junts aparqui la independència, s’entén que si Esquerra se n’oblida també serà candidata a entendre’s amb el socialista. És un bon embolic. No hi ha manera de saber quines aliances són possibles i les portades no ajuden gaire a clarificar el panorama.
La idea d’un acord entre el PSC i Junts ha posat al caire d’un atac de nervis a El Mundo i a La Razón. El tabloide ultra és el que està més inquiet per la proposta del candidat socialista, que ara mateix representa la suma de tots els mals: “obre la porta del Govern a Puigdemont” i “només exclou a PP i Vox”, escriu en portada, com un resum de totes les propostes que fan esclatar el cap al diari. La Razón obre amb un títol apocalíptic i afirma que els independentistes (el separatismo, en el seu argot) “s’aboquen a l’abisme”, perquè “enquesta rere enquesta” es veuen lluny de la majoria. El tabloide del Grupo Planeta explica la meitat de la història, perquè hi ha prop d’un terç d’indecisos i perquè, “enquesta rere enquesta”, no hi ha manera possible d’arribar als 68 diputats, la majoria absoluta, sense la suma d’almenys un dels dos partits independentistes grans.
Està molt bé la fotografia de portada de l’Ara, que mostra a Lluïsa Moret, alcaldessa de Sant Boi, i a Salvador Illa flanquejant Pedro Sánchez. El president espanyol al centre de la imatge explica el contingut de la campanya del PSC i els seus interessos des que Sánchez va anunciar que seguia al capdavant del govern espanyol després de cinc dies de reflexió. La imatge dona la raó al director d’aquesta santa casa, que a l’editorial d’aquest divendres ironitza que “potser caldria anar dient que [Sánchez] no es presenta a les eleccions, per molt que al mig del catàleg dels jocs de màgia i d'il·lusions òptiques que ens mostra, algú pugui arribar a pensar el contrari”. Una altra foto, en aquest cas a la portada de La Vanguardia, d’El País i d’El Mundo, mostra la policia estomacant als estudiants universitaris que protesten contra Israel als campus dels Estats Units. Records d’octubre del 2017.
